19ª SESSIÓ. CAS 1. FENT US DE LES FLASHCARDS

Objectius de la sessió: 

• Reconèixer les rutines diàries mitjançant les flashcards.
• Utilització de flashcards pels diferents moments del dia.
• Reconèixer els sentiments utilitzant les flashcards.
• Poder-se comunicar mitjançant flashcards.

Descripció del context:

He anat a la classe dels Runners a observar a l’alumne del cas 1. La meva feina és anar cada setmana un parell de cops a analitzar les seves accions i ajudar a la mestra que treballa amb ell en les activitats rutinàries que està aprenent i interioritzant.
Va passar unes setmanes de vacances amb la família i per això no he parlat tant d'ell. La setmana passada, amb l'ajuda d'una altra mestra i jo, vam estar aprenent a fer servir les flashcards per comunicar quan vol alguna cosa i també per identificar els seus sentiments.

Ja fa setmanes que van començar a utilizant les flashcards per descriure l’activitat que vindria a continuació, així com les activitats que l’alumne fa al llarg del dia. Avui quan el nen ha arribat a classe, el primer que ha fet ha estat anar al seu llibre amb totes les flashcards i planejar el seu dia posant les diferents accions que faria per ordre. Sense mirar als ulls de la mestra ni dir res, quan ha acabat li ha entregat el llibre amb la feina feta volent dir aquí ho tens, això és el que farem avui. Llavors m’han cridat a mi perquè li fes l’observació doncs jo he ajudat en l’elaboració del seu quadern i aquestes flashcards.

Quan he arribat a la classe l’he saludat com sempre, acostant-me a ell i posant les meves mans al costat dels seus ulls per aconseguir que enfoqui la seva mirada cap a mi (contacte visual). Un cop m’ha dirigit la mirada he anat a agafar el seu llibre. M’he assegut al seu costat per assegurar que ell sabes que jo estava allà i he canviat una de les flashcards d’ordre, he deixat el llibre allà i m’he apartat. Quan jo m’he apartat el que ha fe és tornar a posar les flashcards amb l’odre que estaven abans i ha seguit com si res agrupant piles de blocs per colors. Seguidament he fet el mateix, desordenar dues flashcards aquest cop, i ell les ha tornat a endreçar quan jo m’allunyava. Així ho he fet cinc cops. A la sisena vegada que m’he acostat per canviar-ho, quan he anat a obrir el seu llibre ell ha posat les mans a sobre tancant el llibre de cop, m’ha posat les mans a la cara per assegurar-se que el mirava i amb total contacte visual m’ha dit “no pepiu!” (volent dir no thank you, que és el que acostumem a dir quan un nen fa alguna cosa que no està bé). Jo li he dit: “sorry, its ok, no more”. He estat el dia a la seva classe I he anat observant que quan s’acabava una activitat el primer que feia era anar al seu llibre I treure-la de la llista d’avui.

Ha estat molt interessant veure com és el seu dia. Quan demana aigua ensenya la flashcard de l’aigua, quan li han posat el dinar sense canviar la seva expressió ni mirar a ningú ha posat damunt la taula i al costat del plat una cara d’enfadat del recull de les seves expressions volent dir que no li agrada el menjar… Al final del dia, quan ha vingut la mare a buscar-lo, ha tret la flashcard de casa i m’ha donat el llibre a mi. Normalment el deixa a la seva capsa però avui me l’ha donat a mi. Quan se m’ha apropat per donar-me el llibre (sense contacte visual) jo l’he apropat a mi, li he posat les mans al costat dels ulls (contacte visual) i li he dit “bye, see you tomorrow”. M’ha mirat i ha marxat amb la mare.

Avaluació:

Considero que cada cop està aprenent com expressar el que sent i que també intenta comunicar-se amb els altres a la seva manera. El que necessita és alguna persona al seu costat tot el dia per ajudar en aquest procés. El fe és que com la família no vol acceptar el que passa, l’escola no pot donar cap ajuda extra sense el seu consentiment.

Conclusió personal:

Estic molt contenta de la sessió d’avui. Crec que s’ha d’intentar establir un vincle amb aquest nen per tal de fer sortir de dintre seu el que pensa i el que necessita. Quan pugui intentaré tornar a la seva classe per prova altres activitats.

CAS 1. CADA DIA MÉS APROP.

Objectius de la sessió:

• Familiaritzar-se amb el personal.
• Reconeixer les flashcards i el seu simbolisme.
• Contacte visual.

Descripció del context:

Estic treballant amb el nen autista dins la seva classe, amb tot el grup en conjunt. També estic donant suport i ajudant a les altres Mestres a treballar amb ell.

Recursos utilitzats:

Flashcards de les rutines i dels sentiments.

Descripció del treball:

Cada dia quan el nen arriba acostuma a seure sempre en el mateix racó a llegar (mirar) llibres. Allà ell té el seu propi coixí que sempre porta a tot arreu. Al davant cada matí sempre es troba unes flashcards de l’aigua, snack i conte. Ell sempre les posa en ordre, primer el conte, després l’aigua i el snack l’acostuma a apartar (cada matí ens encarreguem d’assegurar que les flashcards no estiguin en l’ordre que ell vol).

Quan estic jo a l’aula i el veig, acostumo a dir-li bon dia acostant-me a ell, posant les mans al costat dels ulls per aconseguir contacte visual i que em miri. Últimament quan em veu (sense mirar-me directament) torça una mica la cara anticipant-se al fet que jo aniré a dir-li bon dia i ja es prepara perquè jo no tingui que girar-li tant el cap, com ensenyant-me que ja sap el que faré.

Aquest matí ha estat diferent. De les tres flashcards m’he quedat penjant de la meva butxaca la de l’aigua i quan ell ha arribat no m’he acostat a saludar-lo, sinó que m’he quedat asseguda on estava mirant un conte i sense mirar-lo directament ( de reüll si que veia què feia). El primer que ha fet és buscar-me i quan m’ha vist ha anat a seure en el seu lloc. Al voler endreçar les flashcards i veure que la de l’aigua no hi era ha començat a remenar per terra pel seu voltant. Jo era allà mateix prop seu i ha vist ràpidament que la tenia jo. HA vingut cap a mi i me la ha intentat treure, però jo no la deixava anar i seguia sense apartar la mirada del meu llibre. Llavors m’ha posat les mans al costat dels ulls com jo li faig a ell i hem tingut contacte visual. Jo li he dit bon dia i li he donat la flashcard.

Hem estat tot el matí bé com sempre, escollint les activitats i creant el seu horari. A l’hora de dinar he volgut introduir les emocions amb el menjar. Quan li he posat el dinar davant li he ensenyat la cara de felicitat amb la flashcard i ha començat a cridar i me la ha apartat. Llavors li he posat la d’enfadat i me l’ha ha agafat i se la ha quedat a la mà. Jo he interpretat que no li agradava el menjar però llavors la ha posat damunt la taula i ha posat els pèsols i pastanaga al damunt de la flashcard de la cara enfadada i s’ha menjat el pollastre amb patates.

Avaluació:

Considero que anem avançant. Com a mínim estem establint un vincle ell i jo que pot servir per ajudar-lo a tenir confiança amb una persona per obrir-se i començar a expressar-se.

Conclusions personals:

A partir d’ara considero que seria molt important a l’hora de dinar donar-li a triar entre una de les flashcards dels sentiments, per poder conèixer què li agrada i què no. Amb el que em trobo a vegades és que les mestres d’aquí no estan gaire disposades a fer l’esforç pel fet que si els pares no ho treballen a casa, per què ho hem de començar a treballar nosaltres? Aquesta és sovint la mentalitat de la gent d’aquí. Sí que és cert que la família està primer però no crec que li fem cap mal al nen per intentar ajudar-lo a comunicar-se.

3ª SESSIÓ. REUNIÓ AMB LA KEY TEACHER DEL CAS 1.

Assistents: Psicopedagoga (SENCO), Manager de la classe, Key Teacher de l'alumne i jo mateixa.

Motiu: Anàlisi del cas, de les accions que s’han dut a terme fins ara i del proper pas a treballar.

Descripció del cas: Es tracta d’un nen de dos anys d’edat que no parla i no li agrada estar en contacte amb altres nens o nenes. A l’escola simplement passa dels seus companys i no fa cas de les mestres. A casa tampoc parla ni fa cas. Només se li han sentit 3 paraules: water, no, car (aigua, no, cotxe). No plora mai, sempre està tranquil i la única cosa que fa quan està nerviós és un petit aleteig. Els pares han observat que cada matí ha de fer el mateix i esmorzar el mateix, sinó no ho vol, i trencar-li es rutines suposa una gran rabieta per part del nen. Estem en procés d’acceptació per part de la família, doncs no volen veure que passi res. De moment no estan gaire disposats a treballar amb l’escola per tal d’ajudar al seu fill.

Des de l’escola s’està començant a treballar les rutines diàries amb la utilització de flashcards, on l’alumne te les seves pròpies targetes amb la seva fotografia i les diferents accions que va realitzant al llarg del dia. Abans de cada activitat al nen se li ensenya el que està fent i el que vindrà a continuació, el ara i després. D’aquesta manera ja sap el que vindrà a continuació i no es posa tant nerviós quan es canvia d’activitat. Des de l'escola se m'ha demanat que prepari jo el material al ser la mestra que té més experiència treballant amb nens autistes, doncs des que vaig arribar aquí a Londres he estat treballant i aprenent en aquest àmbit i porto més de sis mesos treballant i aprenent de diferents casos amb els que m'he anat trobant.

El que més li agrada al nen és sortir al pati i últimament canvia ell sol les flashcards d’ordre i posa la del pati en tot moment. Això és un gran avanç, doncs comença a mostrar els seus interessos.

Acostuma a estar sempre acompanyat del seu barret pirata, un barret que només se li treu per dormir, un cop el nen ja està dormint la migdiada.

L'alumne disposa d'un llibre que li agrada mirar molt sovint amb imatges seves a casa seva i amb la seva família. Sempre el guarda a la seva motxilla i mai el deixa veure a ningú.

Proper pas: Identificar la flashcard de l’aigua, el cotxe per tal que la faci servir ensenyant-la a la mestra quan vulgui alguna cosa.