CONCLUSIONS FINALS

Aquestes pràctiques 1 m’han servit per seguir i conèixer el dia a dia d’una psicopedagoga. A més de presenciar les seves diverses reunions amb les mestres i amb els pares, he pogut ajudar-la en dos dels seus casos aportant noves activitats i recursos per ajudar als dos alumnes amb necessitats educatives especials.

El canvi de país ha estat important i molt interessant pel fet que he pogut fer una total immersió en la seva barreja de diferents cultures, costums i maneres de fer. Realment no saps com es viu fora fins que hi ets. T’ho poden explicar, però no hi ha res com viure-ho. Aquest ha estat el primer aspecte enriquidor per a mi, doncs m’he pogut anar omplint de noves maneres de fer i de treballar per així poder-ho incloure en el meu bagatge professional i també personal. És ben cert que si volem, mai deixem de créixer.

Quan vaig començar les meves pràctiques em pensava que el meu treball seria més aviat passiu, doncs volia observar sobretot per aprendre dels altres professionals amb els que he treballat. Però la meva sorpresa va ser que de seguida se’m va oferir la possibilitat de formar part d’aquest equip i contribuir en el desenvolupament d’activitats pel nen autista al que estava fent el seguiment. No només he estat present a les reunions amb els seus pares sinó que de cara al curs vinent segurament seré jo la seva tutora fent d’aquesta manera molt més fàcil el seguiment i l’ajuda psicopedagògica que necessita. Estic molt contenta de la valoració positiva que ha fet la família del meu treball amb el seu fill un cop han acceptat que necessita ajuda per part d’altres professionals que no només dels mestres tutors.

Aquí a Gran Bretanya el que realment consideren per damunt de tot és l’experiència a la feina, és a dir, per a ells és més important haver treballat abans amb alumnes amb discapacitats que tenir la llicenciatura en Mestra d’Educació Especial. La pena amb la que m’he trobat és que molt pocs mestres volen treballar amb alumnes amb dificultats i som els mestres nouvinguts (de fora del país)  als que ofereixen aquestes feines. Per aquest motiu em vaig trobar treballant amb un nen autista de 7 anys en el primer mes que vaig aterrar aquí. A la primera vaig acceptar la feina, doncs em semblava molt enriquidor i nou aquesta oportunitat que se m’estava donant. Després de passar sis mesos amb aquest alumne i amb les mestres que l’acompanyaven, aprenent i entenent el seu món i allò que l’envoltava i coneixent altres alumnes autistes, se’m va acabar la suplència i vaig anar a parar a l’escola on estic ara. D’entrada vaig començar com a mestra, però el meu rol de futura psicopedagoga va entrar ràpidament en joc en veure l’experiència que tenia amb aquests alumnes amb autisme.

Per mi ha estat una oportunitat única que m’ha servit per viure des de dins aquest paper i per poder formar part d’un equip de professionals que m’han ajudat a enriquir-me tant personal com professionalment. Ha estat un procés que continuarà el curs vinent amb el seguiment d’aquest mateix alumne amb autisme, fent el seu pla de treball dins l’aula ordinària, ajudant a la família i al mateix nen amb el seu desenvolupament personal i intel·lectual.

19ª SESSIÓ. CAS 1. FENT US DE LES FLASHCARDS

Objectius de la sessió: 

• Reconèixer les rutines diàries mitjançant les flashcards.
• Utilització de flashcards pels diferents moments del dia.
• Reconèixer els sentiments utilitzant les flashcards.
• Poder-se comunicar mitjançant flashcards.

Descripció del context:

He anat a la classe dels Runners a observar a l’alumne del cas 1. La meva feina és anar cada setmana un parell de cops a analitzar les seves accions i ajudar a la mestra que treballa amb ell en les activitats rutinàries que està aprenent i interioritzant.
Va passar unes setmanes de vacances amb la família i per això no he parlat tant d'ell. La setmana passada, amb l'ajuda d'una altra mestra i jo, vam estar aprenent a fer servir les flashcards per comunicar quan vol alguna cosa i també per identificar els seus sentiments.

Ja fa setmanes que van començar a utilizant les flashcards per descriure l’activitat que vindria a continuació, així com les activitats que l’alumne fa al llarg del dia. Avui quan el nen ha arribat a classe, el primer que ha fet ha estat anar al seu llibre amb totes les flashcards i planejar el seu dia posant les diferents accions que faria per ordre. Sense mirar als ulls de la mestra ni dir res, quan ha acabat li ha entregat el llibre amb la feina feta volent dir aquí ho tens, això és el que farem avui. Llavors m’han cridat a mi perquè li fes l’observació doncs jo he ajudat en l’elaboració del seu quadern i aquestes flashcards.

Quan he arribat a la classe l’he saludat com sempre, acostant-me a ell i posant les meves mans al costat dels seus ulls per aconseguir que enfoqui la seva mirada cap a mi (contacte visual). Un cop m’ha dirigit la mirada he anat a agafar el seu llibre. M’he assegut al seu costat per assegurar que ell sabes que jo estava allà i he canviat una de les flashcards d’ordre, he deixat el llibre allà i m’he apartat. Quan jo m’he apartat el que ha fe és tornar a posar les flashcards amb l’odre que estaven abans i ha seguit com si res agrupant piles de blocs per colors. Seguidament he fet el mateix, desordenar dues flashcards aquest cop, i ell les ha tornat a endreçar quan jo m’allunyava. Així ho he fet cinc cops. A la sisena vegada que m’he acostat per canviar-ho, quan he anat a obrir el seu llibre ell ha posat les mans a sobre tancant el llibre de cop, m’ha posat les mans a la cara per assegurar-se que el mirava i amb total contacte visual m’ha dit “no pepiu!” (volent dir no thank you, que és el que acostumem a dir quan un nen fa alguna cosa que no està bé). Jo li he dit: “sorry, its ok, no more”. He estat el dia a la seva classe I he anat observant que quan s’acabava una activitat el primer que feia era anar al seu llibre I treure-la de la llista d’avui.

Ha estat molt interessant veure com és el seu dia. Quan demana aigua ensenya la flashcard de l’aigua, quan li han posat el dinar sense canviar la seva expressió ni mirar a ningú ha posat damunt la taula i al costat del plat una cara d’enfadat del recull de les seves expressions volent dir que no li agrada el menjar… Al final del dia, quan ha vingut la mare a buscar-lo, ha tret la flashcard de casa i m’ha donat el llibre a mi. Normalment el deixa a la seva capsa però avui me l’ha donat a mi. Quan se m’ha apropat per donar-me el llibre (sense contacte visual) jo l’he apropat a mi, li he posat les mans al costat dels ulls (contacte visual) i li he dit “bye, see you tomorrow”. M’ha mirat i ha marxat amb la mare.

Avaluació:

Considero que cada cop està aprenent com expressar el que sent i que també intenta comunicar-se amb els altres a la seva manera. El que necessita és alguna persona al seu costat tot el dia per ajudar en aquest procés. El fe és que com la família no vol acceptar el que passa, l’escola no pot donar cap ajuda extra sense el seu consentiment.

Conclusió personal:

Estic molt contenta de la sessió d’avui. Crec que s’ha d’intentar establir un vincle amb aquest nen per tal de fer sortir de dintre seu el que pensa i el que necessita. Quan pugui intentaré tornar a la seva classe per prova altres activitats.

18ª SESSIÓ. ELS SENTIMENTS. CAS 2.

Objectius de la sessió:

• Expressar sentiments
• Representar els sentiments amb dibuixos
• Reconèixer sentiments determinats en diferents situacions de la vida quotidiana.

Participants: Alumne del cas 2 i jo mateixa.

Descripció del context:

La sessió es realitza dins l’aula però de manera individualitzada amb l’alumne del cas 2.

Recursos utilitzats:
El material que utilitzo són les flashcards amb les diferents expressions que faig servir amb el nen autista del cas 1. A més a més, en aquesta activitat disposo d’un mirall amb el que l’alumne pot veure la seva cara quan gesticula les diferents expressions.

Descripció del treball:

Els sentiments que treballem són els següents: happy (feliç), excited (emocionat), sad (trist), angry (enfadat), tired (cansat), calm (tranquil).  L’activitat consisteix en veure un seguit de situacions i posar a cada situació el sentiment determinat. També l’alumne es mira en el mirall per poder posar les diferents expressions a mesura que jo li indico el setiment que ha d’expressar.

Avaluació:

Aquesta activitat ha agradat molt i ha permès que l’alumne en qüestió pugui expressar amb paraules el que sent. També ha servit per adonar-se com s’obren o es tanquen els ulls en segons quines expressions així com les formes que fem amb la boca.

Conclusions personals:

En una següent activitat podré fer servir aquestes expressions per construir frases més llargues amb l’alumne, com per exemple: estic feliç perquè estic jugant amb els meus amics (I’m happy because I’m playing with my friends).