FASE 2: TIRAR ENDAVANT LES ACTIVITATS PROGRAMADES

Data i temporització: Setmana del 13 al 17 de novembre (10 hores)

Lloc: aula amb alumnes 

Participants: alumnes, tutor de pràctiques (director) i estudiant en pràctiques

Objectius: 

·                     Fer el seguiment del caso

·                     Realitzar les activitats programades.

·                     Fer anotacions al diari de pràctiques.

Desenvolupament: aquesta setmana m'he centrat en el desenvolupament d'activitats per al meu cas, tenint en compte els acords i decisions preses a les reunions de la setmana passada amb els diferents professionals de l'escola.

S'han fet activitats amb l'ordinador de manera que foren més visuals.
S'han realitzat activitats amb la tablet  tenint en compte les decisions preses a la reunió del la setmana passada a l'escola. Es fan activitats varies amb la tablet, però principalment ens centrem en les dificultats de l'expressió d'emocions i en la comunicació.

Recursos: PI de l'alumne, activitats programades, fitxes preparades, ordinador, tablet i pissarra.

Avaluació: 

S'han tingut en compte els indicadors dels recursos establerts, per tal de poder realitzar les sessions de manera més organitzada i estructurada.

S'ha continuat amb l'avaluació sistemàtica i contínua i hem utilitzat les següents estratègies d'avaluació: l’observació directa, les anotacions al diari de pràctiques, les taules amb els ítems d'avaluació, etc. 

Aquesta setmana ha estat una setmana molt pràctica pel que respecta a la realització d'activitats amb en K i altres alumnes que també han participat. Cada cop més sembla que en K sínteressa pel que fan els altres, cosa que aprofito per preparar activitats conjuntes. 

Data i temporització: Setmana del 20 al 24 de novembre (10 hores)

Lloc: aula amb alumnes 

Participants: alumnes, tutor de pràctiques (director) i estudiant en pràctiques

Objectius: 

·                     Fer el seguiment del caso

·                     Continuar desenvolupant el pla individualitzat amb en K.

·                     Realitzar les activitats programades.

·                     Fer anotacions al diari de pràctiques.

Desenvolupament: Aquesta setmana ha sigut pràcticament igual que l'anterior. S'han realitzat activitats de les pàgines anteriors. 

Recursos: PI, activitats programades, fitxes preparades, ordinador, tablet i pissarra.

Avaluació: 
S'han tingut en compte els mateixos criteris que la setmana passada:

·                     Correcta organització de i realització d'activitats, seguint els indicadors de recursos establerts.

·                      L'avaluació sistemàtica i contínua de'n K.

·                     Anotacions al diari de pràctiques, per fer el seguiment de'n K.

LA DIFERÈNCIA DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA

Avui he anat a la classe de'n K. He passat 2 hores del matí a la seva classe veient com la mestra i la TA (teacher assistant) i en mestre que acompanya i està només per a en K gestionen les activitats del dia a dia. Després d'estar la primera mitja hora ja he pogut veure actuacions de mestres que no m'han semblat adequades. A classe hi ha una altra alumna amb dislèxia i una amb TDAH. Després de passar les dues hores he comprovat la manca de recursos que hi ha a l'escola publica on està en K i el fet que tingui un mestre només per a ell no és del tot cert doncs la mestra de l'aula el fa servir també per atendre a altres alumnes en moments donats.

Voldria fer una reflexió, perquè em trobo que hi ha mestres força reticents a seguir les pautes que els hi marca el psicopedagog (SENCO), perquè no saben com tractar amb un nen o què fer per atendre les seves necessitats i a la hora de la veritat no es fa res o una petita part del que es marca o s'estableix.
Es pot entendre que tinguin molta feina, que hi ha molts nens, que en una mateixa classe es poden trobar amb 5 nens amb necessitats educatives especials i a cada un se li hauria d’adaptar la feina, per aquest motiu em pregunto si es possible una educació inclusiva i una atenció a la diversitat correcta quan un es troba amb una situació d’aquest tipus. 
Crec que ens trobem en un conflicte entre la teoria (el que s’hauria de fer) i la pràctica (el que realment es fa), a tothom li agradaria una escola inclusiva, multicultural, on es fes una correcta atenció a la diversitat i una atenció individualitzada per arribar a les pal·liar les necessitats educatives que poden presentar els alumnes. Però que passa en el moment en que, es fa de tot per un nen i no aprèn, quan s’han de fer diverses adaptacions diferents per diversos nens, quan en una classe s’ajunten nens amb retard mental, nens amb trastorn de conducta, amb dislèxia, amb autisme, nens nouvinguts, nens amb tdah? 
Potser això que plantejo a mi em sobta molt, perquè al centre hi ha molts nens que presenten necessitats educatives especials i als quals se’ls hi ha de fer adaptacions, reforços i una atenció individualitzada. I quan veig la realitat, que els mestres no tenen més temps (i això els hi crea un neguit), si per molt que es facin les adaptacions hi ha nens que no aconsegueixen assolir els objectius mínims, quan les famílies no col·laboren o quan les hores de vetllador i les del mestre d’educació especial es queden curtes per la demanda que hi ha. Què més es pot fer? 

TÈCNIQUES E INSTRUMENTS PER A L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÓGICA

M´he adonat portant a terme les pràctiques que l'avaluació psicopedagògica requereix de tècniques i instruments per a poder recollir la informació de forma vàlida i fiable. A l'hora d'escollir les tècniques o els instruments influeix l'enfoc d'avaluació que el docent pugui tenir, ja que podria seguir un enfoc més tradicional o crític, i com els dos són diferents, es plantegen objectius diversos, i la finalitat de l'avaluació psicopedagògica també canvia i utilitza tècniques e instruments diferents.

Les tècniques que es porten a terme dins del departament d'orientació per tal de seguir un procés avaluatiu serien: l'entrevista, la observació sistemàtica i les proves psicopedagògiques per tal d'establir uns resultats.

Les entrevistes tenen una gran utilitat ja que es fan servir com a font d'informació, per reafirmar hipòtesis, confirmar la informació obtinguda mitjançant la observació o unes altres tècniques o instruments. Se sol fer la semiestructurada i la no estructurada, tot depèn del moment i de la o les persones amb les que es tingui l'entrevista.

Em voldria centrar sobretot en l'observació, ja que és una tècnica fonamental que consisteix en veure, escoltar i registrar comportaments, actituds i procediments en relació a uns objectius determinats. Considero que és molt important, i de fet és al que mi he dedicat més en aquests últims dies, en observar diversos nens amb necessitats educatives molt variades . Aquest cop he fet observacions no participants, on prenc lloc a un espai de la classe i observo a diversos nens, realment sóc un agent extern a la dinàmica que observo.

És una tècnica amb la que estic aprenent molt, perquè observes actituds i comportaments que també ajuden a crear un patró del nen.  Em centraria en comentar l'experiència d’un nen autista que presenta un nivell molt elevat d'ansietat i nerviosisme que el fa tenir un balanceig molt important, per tal de millorar la situació del nen a l'aula, mitjançant la observació vam pactar una sèrie de tasques a portar a terme com per exemple:

·         - Tenir una seqüència per tranquilitzar-se a la taula.

·         - Modificar la cadira per tal que li sigui més complicat el balanceig.

·         - Que el nen tingui un horari perquè tingui clar el que ha de fer a classe.

Com a conclusió indicaria que l'observació és una de les tècniques psicopedagògiques més útils per tal de poder obtenir una primera idea de què li succeeix a l'alumne, com es comporta a l'aula i com se'l tracta, per tal de valorar les necessitats educatives que presenta i les pautes que es poden marcar.

LA IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA EN LES NECESSITATS DEL NEN

LA IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA EN LES NECESSITATS DEL NEN

Volia tractar aquest tema, ja que a través de l'experiència que estic tenint a les pràctiques, considero que seria molt important una bona relació entre els nens i les famílies i també entre les famílies i el centre educatiu que no sempre es dóna.

Coneixent els diversos casos que es tracten des del departament d'orientació, moltes vegades es troba a faltar la col·laboració per part de les famílies, no demostren preocupació i les situacions familiars solen ser molt complicades pels nens, el que comporta que aquests acabin desenvolupant certes necessitats que les famílies no ajuden a millorar, ja sigui per la situació familiar que hi ha, perquè culturalment no saben com actuar, perquè no tenen recolzament per part d'altres membres de la família, etc.

Per aquest motiu volia posar un enllaç per tenir un recurs perquè les famílies puguin tenir per saber com tractar amb els seus fills. Jo m'he adonat que el que podia ser obvi per mi del que hauria de ser la relació entre fills i pares, ni ho és per tothom. I em sembla molt i molt trist, perquè les criatures no tenen culpa i són els que acaben pagant moltes coses del seu entorn.

El cas  K

Aquesta setmana hem tingut una reunió amb els pares del nen i no ha estat gaire bona experiència. Cada part vol que l'altre es quedi a l'alumne i pel que diuen no poden fer-se càrrec del nen. Al principi del procés de divorci, la família semblava molt disposada a treballar per al benestar del nen però ara intenten treure-se'l de sobre. Per aquest motiu he volgut escriure aquest apartat per fer èmfasi al fet que a vegades són les famílies les que necessiten més ajuda que el propi alumne.

REUNIÓ AMB ELS PARES DE'N K

Data i temporització: Setmana del 9 al 13 de maig

Lloc: Despatx de direcció.

Participants: Tutor de pràctiques (director), SENCO, família i estudiant de pràctiques.

Objectius:

Parlar del procés de separació dels pares.

Formular propostes d'actuació.

Programar revisions setmanals o quinzenals de la situació.

Desenvolupament:

Primer s'ha volgut conèixer la situació en la que estan actualment els pares i com estan portant el tema de la separació per tal que en K ho accepti amb normalitat i poc a poc. El pare ens ha explicat que ha trobat un pis nou i que està més lluny de l'escola. Per això considera que en K s'hauria de quedar vivint amb la seva mare i també perquè ha canviat de feina i arar tindrà més responsabilitats. La mare s'ha enfadat molt quan ell ha dit això doncs ella considera que ha trobat aquest pis lluny de l'escola expressament per no fer-se càrrec de'n K. Aquí ha començat una discussió entre els pares amb tot de retret i insults. El director els ha pogut parar i els ha demanat que no perdin de vista el que realment és important, el benestar del nen. La mare ha explicat que va deixar la feina quan ell va néixer i que ja hi havia dedicat molt a aquest nen i que ara era hora de que el seu pare se'n fes càrrec per un cop. Llavors ha preguntat al director qui creu que hauria de tenir la custodia del nen. Ell els ha demanat disculpes per no voler entrar en aquest tema i els ha convidat a parlar amb la SENCO o psicòloga de manera individual i parlar del que els està passant. 

La situació ha estat molt tensa i era difícil aconseguir que es parles amb normalitat. 

El director ha canviat de tema i ha preguntat a la SENCO quines activitats i quines millores estem aconseguint amb en K. Ella els ha ensenyat les meves activitats amb imatges i fotografies de'n K treballant amb les flashcards i altres recursos i els ha comentat que comença a interactuar i mostrar interès per altres alumnes de classe. Després d'això els ha presentat el meu PI i els ha ensenyat on estem ara i el que volem aconseguir, doncs ja comença a comunicar-se amb nosaltres per demanar algunes coses com anar al lavabo, que li obrim el tupper del dinar, ens diu que no quan alguna cosa no li agrada i comença a introduir sons per a algunes d'aquestes accions.

El director ha explicat que des del centre es seguirà treballant amb en K com fins ara però que el preocupa més la relació familiar. 

Recursos:

No s’han emprat recursos concrets, però hem accedit a totes les anotacions fetes durant l’aplicació del pla de treball (diari de pràctiques) i tots els registres fets durant la seva posada en pràctica (plans individuals, graelles d’observacions, valoracions i taules de doble entrada utilitzades).

Avaluació:

En aquesta sessió hem tingut presents els indicadors de resultats, les experiències que hem tingut, les pròpies sensacions, etc. Pel que fa als pares ha semblat que no els impressionés gaire tots els avenços que hem aconseguit amb en K. Estaven més pendents d'ells mateixos que de les bones notícies que els hem donat.

Estic molt satisfeta de com s'han presentat les meves activitats per part de la SENCO i de com s'han valorat positivament pel director. Tot i així estic molt trista i decebuda per la reacció dels pares. No els ha interessat gents, no volien saber res del seu fill, volien que els ajudessim a decidir qui era millor per tenir la custodia. 

Sobre els acords presos, estic molt contenta perquè la proposta tindrà una continuïtat. També sembla que els pares tindran una sessió amb la psicòloga per parlar a nivell personal del que els està passant i esperem que així vegin la importància que té seguir treballant units per al bon desenvolupament i creixement del seu fill.

Observacions:

Ha estat la reunió més tensa i difícil que he viscut. M'ha impressionat la serenor i tranquil·litat del director i la SENCO quan els pares han començat a cridar i a discutir. Han sabut molt bé tractar amb ells i calmar-los. Ha estat dur però he pogut veure com es pot seguir serè davant d'un moment de tensió i aconseguir calmar la tensió de dos pares que estan en procés de divorci i que sembla que han perdut de vista el realment important, el seu fill.

LA IMPORTÀNCIA DE LA OBSERVACIÓ COM A TÈCNICA DE RECOPILACIÓ D'INFORMACIÓ.

La investigació qualitativa estudia fenòmens que no són quantificables. Més que la generalització dels resultats, es proposa aconseguir profunditat en el coneixement d’un tema, identificar la naturalesa complexa de la realitat i els aspectes subjectius de l’experiència. Se centra en l’exploració intensiva d’uns quants casos que es consideren aclaridors, dels quals els investigadors porten registres narratius. Com que no genera dades quantitatives, no permet anàlisis estadístiques. S’utilitza sobretot en ciències humanes i socials. Les tècniques de recollida de dades més emprades són l’observació, l’entrevista i els historials.

L’observació és l’instrument més idoni per als educadors d’aquesta etapa, ja que permet fer el seguiment de les conductes individuals i col·lectives davant de les situacions d’ensenyamentaprenentatge i incidir en el desenvolupament de les capacitats dels infants.

 Característiques de l’observació:

a) Natural i pràctica. S’han d’utilitzar metodologies senzilles i fiables i s’ha de combinar l’observació sistemàtica i l’observació asistemàtica. S’ha de donar en l’ambient natural en el qual se succeeixen les activitats d’ensenyament-aprenentatge o les que s’hagin preparat amb la finalitat d’avaluar, que sempre seran una activitat més, i no seran artificioses o fora d’aquest ambient natural i espontani dels infants.

 b)  Fiable i objectiva. El procés de registre de dades ha de ser tan objectiu com sigui possible i, per tant, més descriptiu que interpretatiu. De vegades convé l’ajuda d’una altra educadora, bàsicament quan ens interessa analitzar el tipus d’intervenció de l’educador/a. També és útil gravar en vídeo les situacions. Tot i això, convé ser conscient que l’observació està sotmesa al risc de la subjectivitat o l’error per diverses circumstàncies–cansament de l’observador, falta d’atenció, etc.– o per falses expectatives o altres aspectes.

c) Adaptativa i flexible. S’han de tenir presents les característiques de cada un dels infants. Tot i que es tingui prevista una activitat d’avaluació, hem de poder deixar-la si per les circumstàncies que sigui els infants tenen altres interessos o hi concorren altres circumstàncies.

 d) Finalitats clares i definides. Els comportaments i conductes que s’han d’observar i les altres circumstàncies del procés (l’adequació dels recursos utilitzats, els objectius perseguits, etc.) han d’estar definits i han de ser clars, igual que les finalitats de l’observació (què cal observar i per què).

 e) Continuada i global. Convé no perdre de vista que l’observació forma part del procés educatiu mateix i que implica tots els aspectes del pensament de l’infant i del context en què es dóna, tot i que podem establir moments específics i ben programats.

El joc espontani és un moment que ens permet observar de manera privilegiada l’evolució particular de l’infant: els seus interessos i motivacions, les habilitats en les relacions amb els seus companys de joc, etc. La seva finalitat és captar les informacions que puguin servir per comprendre la conducta de l’infant, avaluar-la i proporcionar aquells elements que puguin servir d’ajuda per al seu progrés.

He volgut fer aquesta entrada sobre la importància de la observació, ja que en les últimes setmanes he estat fent moltes observacions en diverses classes, amb nens amb diverses necessitats educatives. Per mí han estat força importants per detectar els nens amb algun tipus de necessitat.

Webgrafia:

http://www.buenastareas.com/ensayos/Importancia-De-La-Observacion-Del-Proceso/2019438.HTML

http://www.fhumyar.unr.edu.ar/escuelas/3/materiales%20de%20catedras/trabajo%20de%20campo/solefabri1.htm

http://es.slideshare.net/austinmi/metodo-de-observacion

FASE 2: INICI I CREACIÓ DELS MATERIALS

Data i temporització: setmana del 30 al 03 de novembre (10 hores)

Lloc: Despatx de direcció (5 hores) i aula amb alumnes (5 hores)

Participants: director del centre (tutor de pràctiques), alumnes i estudiant en pràctiques.

Objectius: 

-    Elaborar els plans individualitzats necessaris per al meu cas, tenint en compte tota la informació recollida i les observacions fetes a l’alumne.

-          Seguir treballant en les activitats creades per en K. Fer modificacions i ajustos depèn dels resultats diaris.

Desenvolupament: 
Durant aquesta setmana m'he dedicat a recollir informació per començar el guió del pla individualitzat. M'he centrat en l'organització que seguiré per elaborar-los i he recollit activitats adequades a les necessitats de l’alumne amb el que realitzaré la intervenció. Les activitats han sigut triades a partir de les observacions fetes a en K i als altres alumnes, dels consells del tutor de pràctiques i dels meus coneixements pel que fa a alumnes amb autisme.

A més, com ales sessions anteriors vaig estar junt amb el tutor veient les possibles activitats a realitzar, aquesta setmana n'he posat algunes en pràctica per comprobar si eren les adequades per al PI o si calia canviar alguns aspectes d'aquestes.

Recursos: informació respecte a Plans Individualitzats, exemples de Plans Individualitzats, tant del tutor com de la UOC, registres d'activitats triades i guió organitzatiu del PI de cada alumne. 

Avaluació:

Tinc presents els indicadors de recursos (documents consultats, qualitat de la informació,  registres i guió organitzatiu).

Aquests indicadors m’han permès realitzar les sessions de forma estructurada.

També han estat unes sessions molt profitoses, perquè m'he introduït en l'elaboració dels plans individualitzats, cercant la informació necessària i observant a l’alumne en el seu entorn, per conèixer millor les seves necessitats. 

Com a sensació destacar que tenia alguns dubtes perquè no tenia clar quines activitats eren les més encertades per a en K amb el qual faré la intervenció. Les anotacions i l'organització acordada amb el tutor per començar amb l'elaboració del pla he anat anotant-la en el diari de pràctiques (en paper, que porto al centre per anotar observacions, explicacions i aprenentatges diaris). 

Observacions: Pel que fa als materials utilitzats voldria destacar que són molt valuosos i que estan presentats de forma molt clara. 

Data i temporització: Setmana del 6 al 10 de novembre (10 hores)

Lloc: aula amb alumnes 

Participants: alumnes, tutora de pràctiques (directora) i estudiant en pràctiques

Objectius: 

 

Portar a terme les diferents actuacions i activitats establertes en la fase 1 del pla d'actuació psicopedagògica.

Observar i realitzar les activitats programades per al meu cas.

Fer anotacions al diari de pràctiques.

 

Desenvolupament: Al llarg d'aquesta setmana he continuat  treballant amb l’alumne les activitats programades al Pla Individualitzat. Aquest PI, estara inclosos en la memòria final de pràctiques. 

No he fet gaire cas a l’edat d’en K doncs està clar que va molt per sota del que hauria corresponent a la seva edat.

 

Recursos: PI del caso, activitats programades, flashcards preparades per al cas, ordinador, tablet i pissarra.

 

Avaluació:

S'han tingut en compte els indicadors dels recursos establerts per tal de poder realitzar les sessions de manera més organitzada i estructurada. A més han estat sessions molt profitoses ja que he començat amb els PI que havia programat a la fase 1. Tenia moltes ganes de començar a treballar amb en K i els altres alumnes!

M'agradaria destacar que l’avaluació en aquest cas, és essencial per controlar l’eficàcia de les estratègies i actuacions per comprendre com aprèn l’alumne objecte de PI. És necessari incloure múltiples estratègies d’avaluació, com l’observació directa, els portfolis, les graelles, les proves, els projectes, les rúbriques i altres instruments d’autoavaluació.

Cal destacar que aquest NO será el típic cas. L’alumne NO podrá fer-se responsables del seu propi aprenentatge i NO serà conscient dels objectius de les programacions, els objectius d’aprenentatge  i altres tipus d’adaptacions descrites en el seu PI . Tampoc podrá col•laborar directament en l’avaluació del seu propi procés educatiu. L’alumne NO pot ajudar a identificar el seu propi nivell de preparació en les activitats d’avaluació. El que SÍ farà és aportanr evidències del seu aprenentatge en el momento en que comenci a utilizar les noves eines per a comunicar-se. Per a ell tot això és nou, doncs NO considera necessaria la comunicación amb els altres. Amb la creació d’aquestes activitats i noves rutines a la seva vida volem fer-li veure que és útil i ENRIQUIDOR el contacte amb els altres. Així doncs intentarem encoretjar-lo a utilizar el llenguatge Makaton amb la complementació de les flashcards corresponents en el seu dia a dia per a una convivencia amb les persones.

 

Observacions: S'han establert reunions amb la tutora del col·legi de l’alumne per poder posar en comú el PI i poder així establir decisions per tal d'actuar de manera conjunta dins del possible. Aquestes reunions s'han fet a les sessions de la setmana. 

Setmana mogudeta i coneixem en Biscuits

Dilluns 6/11/2017

Aquesta setmana tindrem la visita d'un gos a classe. Un dels pares ha comprat un gos al seu fill i ara ja és prou gran per sortir al carrer així que el duran a una de les sessions, tot i que no sabem encara quin dia. Per aquest motiu ens centrarem a treballar amb els animals.

Avui, tal i com vam quedar la setmana passada, farem una mica d'intercanvi amb l'altre mestra durant una activitat per tal d'ampliar el seu entorn proper.

En K ha vingut bé avui, no acostuma a estar content els dilluns pero avui estava tranquil. Les accions les ha anat fent sense problema així doncs que he pensat en introduir-ne una de nova. Aquest cop l'hi estic ensenyant a dir "toilet" amb makaton enlloc d'ensenyar-me la flashcard cada cop. Barrejant activitats de les que li agrada, estic introduint "toilet, snack i no thank you". Ja sap que es feina per a ell de recordar i no li agrada. El que pot passar es que no vulgui anar al lavabo i tinguem un accident però espero que no, d'això m'ha avisat la meva companya.

Així doncs l'activitat d'ordre la ha començat a fer amb mi i hem canviat els llocs amb l'altre mestra a mitja activitat i ella ha seguit amb en K i jo amb l'altre alumne. Quan se n'ha adonat s'ha posat les mans al cap com quan no li agrada una cosa i ben seria li he dit: "no thank you!" Ha fet el seu soroll amb les dents i ha seguit fent la seva activitat mirant-me de reüll. L'altre mestra l'estava ajudant i ell quan la veia anava fent el mateix repetidament, les mans al cap i el seu soroll amb les dents. En cada moment jo li deia "no thank you" i parava pero se'l veia nervios. Hem estat així 5 minuts i hem canviat. Demà sera mes estona. El seu nen en canvi s'ha assegut a sobre meu com si res, com si no hi hagués diferencia. És un nen mes sociable que confia mes en les persones "noves".

Dimarts 7/11/2017

Avui en K estava mes enganxat a mi del normal. Suposo que es pel canvi de mestra d'ahir. Efectivament. Quan hem tornat a canviar ha tornat a fer el mateix d'ahir, pero avui ha estat diferent. S'ha enfadat tant que ha pegat un cop amb la má a la cuixa de l'altre mestra. Mai havia pegat a ningú de l'escola. Amb la mare se que ho feia abans quan el deixava a l'escola pero mai a cap mestra. Llavors m'he enfadat molt i li he dit que aixó no es feia. Enlloc d'anar cap a ell m'he dirigit cap a la mestra i li he acariciat la cuixa dient: "sorry, are you ok? I'm so sorry". El que volia en K fent això és cridar la meva atenció i que anés cap a ell pero he fet tot el contrari, anar cap a la persona afectada. Ell s'ha quedat tot sorprés i en xoc. Li he dit que demanés perdó molt seria i ell ha anat i li ha tocat la cuixa així com amb por i s'ha apartat. Llavors li he reconegut que ha fet be pero que seguia enfadada i que podia anar a jugar sol una estona. Ha marxat a buscar les seves lletres del nom tot posant-se les mans al cap i fent aquell soroll. M'ha sorprès molt aquesta actitud pero demà seguirem amb l'intercanvi de mestres. Està clar que n'ha d'aprendre.

Des d'aquest moment no ha estat el mateix avui. No parava de mirar a l'altre mestra. Deu saber que ha fet mal fet oi? Realment li sap greu?

Al acabar li he comentat al SENCO i m'ha dit que seria bo que en K demà al entrar ens veies juntes parlant i organitzant alguna cosa i que enlloc de fer-li cas de seguida, que estigui una mica per ella perquè ell vegi que forma part del meu entorn. Pot ser així la deixarà formar part del seu entorn també.

Dimecres 8/11/2017

Tal i com vam quedar ahir, la Charlotte i jo erem juntes mirant les fitxes d'en K i acabant de preparar els llibres per avui quan en K ha entrat. Semblava que no ens fes cas però ens ha anat mirant perquè s'ha oblidat de posar el seu nom al suro i ha passat de llarg per anar a triar les activitats. Quan li he dit hola, m'ha saludat be com sempre pero seguia mirant de reüll a l'altre mestra Charlotte.

En el moment de l'intercanvi ha fet el seu soroll amb les dents i ha posat les mans al cap com aquell cop. Llavors ha posat la mà a la cuixa de l'altre mestra pero sense tocar-la, com fent veure que la anava a pegar. Mentre ho feia em mirava als ulls fixament per fer-me saber que no li agradava. Jo l'he mirat i li he dit que seguis amb la seva activitat i que era un bon noi. Llavors ha seguit amb lo seu, no ha fet cap gest estrany i ha somrigut. Aquest somriure m'ha sorprès. No acostuma a canviar l'expressió a no ser que esta menjant o marxa a casa. Ha estat un somriure amb molta picardia. Semblava que m'estés dient que li divertiria tornar-la a pegar. Ha estat molt estrany.

Al acabar la classe ho hem comentat amb els altres mestres i els ha sorprès tant com a mi. Un d'ells també ha vist aquesta "maldat" en la seva mirada. Seguirem treballant les expressions a veure si hi ha canvis.

Dijous 9/11/2017

Avui quan els nens han entrat a classe han trobat en Biscuits a dins. Es tracta d'un petit gos golden que ens ha vingut a visitar. L'amo ha estat dins tota l'estona i hem trobat reaccions molt diverses. El gos estava encantat i voltava per tota la classe volent jugar. Un alumne s'ha amagat sota la taula, un altre el seguia com volent jugar, un altre s'ha posat a imitar-lo i l'intentava tocar...En K s'ha quedat quiet, tenia una mà al cap i amb l'altre intentava tocar al gos pero sense moure's. Una part d'ell s'havia bloquejat i l'altre intentava interactuar. Llavors jo l'he agafat la ma i ens hem assegut junts esperant que el gos se'ns apropes. D'aquesta manera tots plegats hem aconseguit tenir un bon moment relaxat i excitat a la vegada. He vist com la seva expressió tensa s'anava canviant cap a una mirada mes relaxada i un mig somriure que l'ha permès gaudir a la seva manera.

Després ha marxat el gos amb l'amo i hem seguit la nostra rutina. Avui no hem canviat de mestra doncs considerem que aquesta activitat ja ha estat innovadora i excitant i no volem provocar cap malestar.

Avui ha donat el primer fruit el fet de fer servir el símbol de "toilet". Quan ha hagut d'anar, enlloc d'ensenyar-me la flashcard ha fet el gest amb la ma tot dient "lt". He estat molt contenta, realment veig progressos de comunicació amb ell. A vegades penso com li afectara la separació dels pares a tot això.

Divendres 10/11/2017

La mestra de classe d'en K m'ha dit que avui no ha dinat res i que ha dormit una hora després. Jo l'esperava molt cansat pero l'he trobat normal. La primera activitat d'avui l'ha deixat en blanc i li he fet veure quan m'ho ha vingut a ensenyar. Llavors m'ha fet el gest del snack tot dient "nak". De seguida hem anat a menjar plàtan, el que mes li agrada de fruita i li he dit molt be, snack.

Quan ha tocat l'intercavi no ha estat tant content. Les mans al cap, soroll amb les dents...i ha tornat a intentar pegar a l'altre mestra tot mirant-me. El somriure estava allà com l'altre dia i òbviament li he dit, "no, thank you!" i ha seguit a lo seu, pero aquest cop el somriure ha seguit en la seva expressió una bona estona mes. Em te molt intrigada. Per que ho fa?

TEXTURES

Aquesta setmana hem treballat amb diferents textures. Aquí teniu un recull de diferents activitats:

Pintura amb els peus i paper bombolla
Descripció: Es tracta de cobrir els peus amb paper bombolla, posarlos dins la pintura i caminar per sobre d'un paper en blanc estès a terra per anar dibuixant diferents formes.
Avaluació: Els alumnes han estat tocant una bona estona abans el material i experimentant amb ell. Han fet petar algunes bombolles i han estat molt receptius. En el moment de descalçar-se hem tingut resultats diferents. El fet de posar el plàstic als peus els ha tingut quiets una bona estona pero de seguida han trobar la diversió a l'activitat. En resum hem aconseguit un bon moment de rialles i somriures. Aquest cop en K ha expressat un somriure i ha fet el gest amb la mà demanant més i més.
Proper pas: La propera activitat podria ser amb un material mes rugós per notar la diferència. Els cobrirem  una mà amb un material tou i suau i l'altre amb un de aspre i gruixut.

Pintura amb caniques

Descripció: Es tracta de posar caniques dins del pot de pintura per cobrir-les totes de pintura. Després les fem lliscar pel paper creant diferents formes i figures. 

Avaluació: Aquests nens els agrada molt els colors i pintar. Ha estat complicat per alguns el fet de sentir el tacte de la pintura a les seves mans i notar-se bruts però en general l'activitat ha estat bé. En K no ha tingut cap problema en embrutar-se. Li agraden molt els colors i fer barreges. Ha estat molt còmode.

Proper pas: Utilitzar els colors en altres materials com l'arròs o la pasta.

Espaguetis de colors

Descripció: jugar amb espaguetis tintats amb diferents colors.

Avaluació: A tots els ha agradat l'activitat. Un dels alumnes ha intentat de menjar-se els espaguetis i l'hem estat observant durant tota l'activitat. En K ha estat molt agust. Li agraden molt les textures suaus i fines.

Proper pas: buscar materials diferents per donar-los a triar; barrejar rugós i fi al mateix temps perque hi hagi més varietat.

Textures a terra

Descripció: hem col·locat diferents mostres de textures al terre perqué els alumnes les toquin amb els dits, peus.

Avaluació: Han hagut nens que no han volgut tocar-ho amb els peus. En K no només ho ha tocat amb els peus sinó que en la mes suau ha posat la cara i s'hi ha refregat.

Proper pas: Crear per en K una flashcard amb cotó fluix per tal que sigui la seva targeta de confort i la pugui utilitzar per dir-me que està nervios o que està passant per una situació tensa.

Buscar objectes amagats

Descripció: enmig d'espuma d'afeitar i sucre hem posat alguns petits i grans objectes per tal que els busquin amb les mans o amb diferents estris.

Avaluació: L'activitat ha anat molt bé i hem pogut treballar de manera individual i grupal. En K no ha volgut fer servir cap estri, amb les mans ho ha trobat més divertit i ràpid. Un cop ha trobat tots els objectes ell mateix els ha llençat a dins altre cop per tonar-los a buscar. En aquesta activitat s´ha interessat pels objectes que trobava el seu company cosa que no acostuma a fer. Estic contenta perquè ha hagut un apropament a un altre alumne.

Proper pas: crear activitats més per parelles i en grup per fomentar la interacció amb els altres.