17ª SESSIÓ. NOU CAS DE SONS I PORS NOCTURNS.

Assistents: Pares de l’alumne, Psicopedagoga de primària (SENCO), mestra tutora de l’alumne i jo mateixa.

Motiu: seguiment del cas.

Desenvolupament:

Avui he assistit a una reunió amb la SENCO de primària per poder veure altres casos i actuacions diferents. Es tracta d’un alumne de 9 anys que ja feia uns cinc anys que els pares patien d’ansietat i malestar per culpa del mal dormir que els provocava la fòbia a la foscor del seu fill. Cal dir que van proposar treballar bàsicament amb la mare que era la persona qui passava més hores amb el nen. A ell el van veure 6 sessions intercalades amb la mare on se li proposaven exercicis tranquils d’autoconfiança general i de proves de resistència a la foscor on se li donaven uns premis per part dels pares, premis sempre de reforç emocional. Amb la mare, es va treballar estratègies de reforç envers el fill i d’humor en la situació de por. També es va ensenyar a complementar els autoregistres i les proves i experiments a fer ells i el fill envers els sorolls i la foscor.

Tan la mare com el nen i la família en general, estaven molt motivats i predisposats a col.laborar i a solucionar el problema i

Sintesi de l’entrevista:

S’ha aconseguit l’eliminació total de la fòbia i dels problemes del son. En aquesta sessió s’ha donat per tancat el tema i es dóna d’alta terapéutica a l’alumne. La mare ha comentat: “sembla imposible que amb tant poques sessions haguem eliminat el problema que feia tants anys que arrossegàven”. Realment ha estat un mes molt intens i profitos segons han explicat.

UN ALTRE CAS DE POR

La SENCO de primària m’ha explicat un altre cas en el que està treballant amb una nena de 11 anys sobre el tema de la por a la mort i a les malalties. El motiu de demanda dels pares va ser pel fet que des que va morir l’avi de la nena es mostra trista i angoixada. A més, el pare d’aquesta pateix d'epil·lèpsia. Es va fer una valoració de la nena mitjançant diferents proves estadarditzades i amb entrevista semiestructurada, tot avaluant si existeix simptomatologia depressiva o ansiosa. No s'obtenen resultats significatius en aquest aspecte.

En les següents sessions, es tractarà la vivència del seu dol  i les pors envers la malaltia del pare mitjançant la reestructuració cognitiva. Amb això s’espera que la nena sigui capaç d'entendre i viure la mort i la malaltia de manera natural i sense els símptomes d'angoixa que presenta. Els pares comenten que hi ha una millora important en l'estat emocional de la seva filla. Així doncs, es decideix conjuntament amb aquests, donar l'alta terapèutica a la Maria.

16ª SESSIÓ. ELS RACONS.

La tasca que correspon aquest matí és el Treball per racons, una de les propostes metodològiques de ens facilita poder delimitar, dins de l’aula, diferents espais on els infants poden realitzar de manera simultània diferents activitats de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic. Aquesta manera de treballar implica una metodologia més creativa i flexible, on  els nens/es poden realitzar activitats autònomament, amb altres companys. On el rol de la mestra és dinamitzar els aprenentatges i proporcionar oportunitats per que els alumnes puguin explorar tots els centres d’aprenentatge.

Objectius de la sessió:

• Atendre a cada infant de manera individualitzada, respectant els seus interessos i ritme d’aprenentatge.
• Potenciar l’ús dels diferents llenguatges: matemàtics, lingüístics, plàstics, musicals, etc.
• Afavorir l’autonomia i capacitat d’organització de l’infant.
• Potenciar les interrelacions.

• Atendre de manera ajustada als alumnes amb NEE.

Participants: Tots els alumnes de la classe dels Racers juntament amb l'alumne del cas 2 i jo mateixa.

Descripció del treball:

A la dinàmica d’avui hem  treballat, per una banda el racó de matemàtiques a partir del joc amb daus i cubilets, per treballar l’agilitat mental i càlcul mental dels infants.

El joc consisteix en tirar un sol dau i ràpidament, sense utilitzar els dits per calcular, dir quin número apareix.

Un segon racó de seriació, aquesta activitat la varem realitzar també el passat dimecres.

A partir d’una plantilla de colors, mides o formes han d’anar enganxant les peces seguint un determinat ordre lineal, per exemple: a la plantilla de colors han d’anar seguint ala seriació del vermell, verd, groc, blau. Realitzar aquest tipus de seriacions ajuda als nens/es a orietar-se, han de començar d'esquerra a dreta com en l'escriptura i seguir un ordre. 

I un tercer racó el joc simbòlic. És un dels que més agrada als nens i nenes. Permet escenificar situacions de maneres diferents, tant siguin quotidianes com imaginàries. Es desenvolupa la capacitat de representar una acció per mitjà d’objectes ( cuineta, botiga, ninots, cotxes, maletí de metges, vestits de súper herois, etc.)

Avaluació:

Els alumnes han gaudit molt de l’activitat i han compartit moltes sensacions diverses. L’alumne en concret al que ajudo ha començat jugant a metxes i ell feia del conductor de l’ambulància que duia al pacient. S’ha vestit amb una armilla groga i ha començat a fer el so “nino nino” i deia “qui pis” volent dir quick please. Després ha fet de súper heroi, de súper man més concretament i anava corrents per la classe amb el braç estès fent veure que volava i quan li he preguntat quin súper poder tenia m’ha respòs dient “fi a ston” volent dir fly and strong.

15ª SESSIÓ. ELS SENTIMENTS.

Objectius de la sessió:

• Parlar dels sentiments.
• Detectar el que ens fa posar tristos i contents.
• Identificar un sentiment amb una imatge.

Participants: Grup de 6 alumnes de la classe dels Racers juntament amb l'alumne del cas 2 i jo mateixa.

Descripció del treball:

Vaig començar l’activitat amb quatre globus i una mica de plastilina casolana. Els nens van ajudar a estendre la massa en serps primes perquè sigui més fàcil aconseguir introduir la plastilina en els globus. (Encara que més tard vam descobrir que era més fàcil aconseguir introduir petites boles en comptes de serps primes en els globus.)

Una vegada que la nostre plastilina va ser rodada a les serps primes, vam obrir el forat del globus mentre altres nens s'insereixen la plastilina a dins. Era un treball dur per mantenir els globus estirats i oberts mentre els alumnes empenyien la plastilina. Després de fer dos, els meus braços estaven tremolant i vam decidir que prendre un enfocament diferent per fer la resta.

Així que es van reunir dos globus més, i vam canviar la plastilina per una mica d'arròs sense cuinar, i un embut. Inserim l'embut a la part superior del globus. Mentre sostenia l'embut, els nens van abocar arròs en els seus globus. Em va semblar que va funcionar millor per als nens per abocar i després per a mi per dur a terme l'embut i bufar una mica d'aire en a la pilota per treure l'arròs a moure cap avall, a continuació, torneu a inserir l'embut per abocar més. Quan els globus estaven plens, dibuixem cares en ells amb un marcador per representar les emocions de feliç, enutjat, sorprès i trist. Els nens es van divertir molt jugant amb els seus sentiments.

Avaluació:

Es va haver de canviar el material utilitzat, doncs el que vaig proposar primerament va resultar molt difícil pels alumnes d’aquesta edat. Tot i així van gaudir molt de l’activitat i el resultat va estar genial.

Conclusió personal: 

La sessiò de la tarda la vaig fer diferent. D'entrada vaig posar a disposició dels alumnes diferents materials per fer els glòbus i ells van poder escollir com fer-los. Va anar molt millor i van treballar de manera més independent.

14ª SESSIÓ. IMAGINEM HISTÒRIES.

L'aprenentatge basat en el joc, en anglès Game-Based Learning (GBL), es fonamenta en l'ús de jocs educatius per tal de millorar la motivació i adquisició de coneixements i competències per part dels alumnes en el seu procés d'aprenentatge. En particular, es refereix a jocs digitals o de natura computacional tot i que també inclou els tradicionals, amb la finalitat de donar suport a l'educació, l'aprenentatge i/o l'avaluació. Es considera " [...] una manera eficaç per a motivar els estudiants i participar en experiències d'aprenentatge actiu" (Charlier, Ott, Remmele & Whitton, 2012).

 Objectius de la sessió: 

- Afavorir el desenvolupament del llenguatge i la seva estructura. 

- Permetre l'adquisició de la noció del temps a través de la seqüenciació de la història.

- Evocació de lèxic d'alta freqüència i de baixa freqüència. 

Participants: tres alumnes de la classe dels Racers juntament amb l'alumne del cas 2 i jo mateixa.

Descripció del treball:

L'activitat referent a la narració és desenvolupa d'una manera molt lúdica i manipulable. Consisteix a tirar els daus i deixar que la imaginació del subjecte voli per crear histories amb els personatges, els animals, els objectes i les accions que apareguin. 

El material que s'utilitza són uns daus. Cada dau treballa diferents contextos: emocions, animals, transports, aliments, clima, personatges de fantasia, oficis, llocs i cases. 

Avaluació:

Es una activitat molt divertida, ja que les històries que s'arriben a inventar moltes vegades no tenen sentit degut a les cares que els ha tocat en els daus però el subjecte s'ho passa molt bé. El que es valora en aquesta activitat és l'estructura de la narració i la capacitat per inentar i improvitzar. 

El que hem de tenir present és l'edat del subjecte i la capacitat de narració, depenent d'aquests dos factors podrem utilitzar més o menys daus.

Conclusions personals:

Considero que al principi funciona molt bé comenár amb pocs daus per facilitar la tasca i que poc a poc es pot anar augmentant el nivell amb la incorporació de nous daus. 

Per facilitar al nen el desenvolupament de la història, és aconsellable que al menys un dels daus contingui personatges (dau de les emocions, dels oficis o de personatge de fantasia…).

13ª SESSIÓ. MEMÒRIA AUDITIVA.

Es coneix per memòria auditiva quan parlem de l'habilitat de recorda el que s'escolta en la seqüència o l'ordre apropiat. És important tenir una bona memòria auditivva ja que si no es té el subjecte pot experimentar més dificultats que la resta de nens per recordar el que escolta i problablement pot presentar problemes en el rendiment escolar.

Algunes de les activitats que he realitzat fan referència a la memòria seqüencial auditiva.

Objectius de la sessió:

• Reconèixer i memoritzar una seriació.
• Identificar el grau d’atenció.
• Valorar el grau d’atenció.

Participants: cinc alumnes de la classe dels Racers, l'alumne del cas 2 i jo mateixa.

Descripció del cotext:

La sessió es porta a terme dins de l’aula de música, un espai petit sense sorolls externs que puguin dificultar la comprensió auditiva. S’utilitza un ordinador que reprodueix els diferents sons, però l’alumne no podrà veure el que apareix a la pantalla, només sent el so.

Descripció del treball:

L'activitat consisteix en escoltar sèries de paraules que es reprodueixen en un ordinador:
1.- Llistes de dos o tres paraules: casa- gos- carrer.
2.- Sèrie de dos o tres números: 2- 5- 7
3.- Llistes de paraules que tinguin relació entre elles, com per exemple fruites, animals...

L’alumne disposa de targetes amb les paraules que ha escoltat i el que ha de fer és endreçar-les segons s’han reproduït però després d’haver escoltat les pareules determinades. D’aquesta manera l’alumne ha de parar atenció al que escolta, retenir-ho a la memòria i reproduir-ho posteriorment.

Una altra tipus d'activitat és fer llistes d'elements de forma progressiva. per exemple:
1.- gat
2.- gat, ordinador
3.- gat, ordinador, taula
4.- gat, ordinador, taula, cadira
5.- i així successivament.  

Aquesta activitat es pot fer en grup també, on un primer alumne diu una paraula a la seva elecció, el següent alumne ha de repetir la paraula dita per l’alumne interior i afegir-ne una altra escollida per ell; el tercer alumne ha de repetir la primera paraula, la segona i després afegir la seva i així succesivament.

Avaluació: És important saber quina és la capacitat memorística que té el subjecte, ja que és d'aquí d'on partirà la dificultat de les sèries. En cada sessió introduirem tres o quatre paraules o números. En sessions successives haurem d'anar ampliant el número d'elements a memoritzar. Aquest tipus d'activitat no poden durar més de 5 minuts ja que del contrari el subjecte podria perdre l'atenció de l'activitat i no aconseguir els objectius que preteníem i per tal no tindríem èxit en la intervenció.

12ª SESSIÓ. LA LLEGENDA DE SANT JORDI.

Sant Jordi o Saint George’s day és un dia important per Anglaterra doncs també és el seu patró. No es celebra tant com a Catalunya però aquest any a l’escola tothom ho va celebrar amb molta il·lusió, doncs la meva classe es va encarregar de la decoració de l’entrada de l’escola.

Objectius de la sessió:

• Conèixer la llegenda de Sant Jordi o Saint George.
• Reconèixer els personatges de la historia.
• Dibuixar la llegenda per decorar l’escola.
• Identificar el nom de Saint George i les lletres que el componen.

Participants: Grups petits de 5 alumnes de la classe dels Racers a la vegada i jo mateixa.

Descripció del context:

Utilització d’un projector per la visualització del vídeo de la llegenda de Saint George i s’organitza la classe per treballar per racons.

Descripció del treball:

(Aquest treball es contempla que duri un parell o tres de dies)

Es comença la sessió amb la visualització d’un vídeo curt on s’explica The legend of Saint George. Seguidament es comenta amb els alumnes què passa al conte, quins personatges apareixen, etc. A continuació es visualitza el vídeo una segona i tercera vegada i després s’expliquen les activitats que hi ha a cada racó de classe.

En un racó es comença a realitzar un castell i un drac molt gran amb capses de cartró i altres elements de reciclatge que trobem per l’escola. En un altre racó es pinten els personatges de la llegenda. Quan aquests acaben ho passen al següent racó on s’encarreguen de retallar els personatges ja pintats i fer-los titella.

En l’altre racó es pintes les banderes tant de Catalunya com la d’Anglaterra (paper blanc i creu vermella). Els equips es van tornant de manera que tots els alumnes puguin participar dels diferents racons de treball.

Avaluació:

Els nens han estat molt motivats i participatius. L’activitat ha estat tot un èxit i han estat tots molt contents podent-se emportar les titelles a casa per explicar la llegenda als pares. A l’estona del conte de la tarda, els alumnes han tornat a demanar escoltar la llegenda altre cop.

Conclusió personal:

He trobat molt emotiu veure com es celebrava aquesta festa a l’escola. Les famílies en veure les dues diferents banderes penjades juntes han preguntat d’on era i d’altres ja ho sabien. Això és el que em segueix fascinant de Londres, tota la barreja de cultures i totes tant diferents però que tot i la diferència hi conviuen juntes amb respecte i cordialitat.

Enllaç d'interès:

The legend of Saint George.

11ª SESSIÓ. PROVES MADURATIVES AMS ELS RACERS.

Objectius de la sessió:

• Conèixer la funció i la finalitat de les proves maduratives que es passen a Educació Infantil.

• Conèixer el funcionament i posada en pràctica de les proves.

Participants: Tota la classe dels Racers, la SENCO d'infantil, les key teachers dels alumnes i jo mateixa.

Descripció del context:

Es van realitzar dues sessions amb els nens i nenes de la clase dels Racers (P3). Per tal de facilitar la posada en pràctica, vam partir el grup en dos, i mentre jo m'encarregava d'un grup, la psicopedagoga del centre (SENCO) s'encarregava de l'altre.

Les dues sessions es van desenvolupar a la classe i a la biblioteca del centre (un grup a cada espai).

Descripció del treball:

Aquesta sessió te la funció de prevenció de dificultats dins d'un grup d'alumnes d'Educació Infantil. Segons la psicopedagoga (SENCO) del centre, es passen les primeres proves a P3 ja que d'aquesta manera es té un primer contacte i aproximació al grup i al seu nivell maduratiu, tant grupal com individual.

Aquestes proves maduratives es passen també a 1r, 3r i 6è, ja que així es manté un control i seguiment al llarg de tota l'escolarització de primària.

La meva participació es va basar en passar les proves a un dels dos grups, seguint les indicacions que la psicopedagoga anteriorment. Simplement, calia seguir una sèrie d'instruccions per tal que els nens anessin seguint el procediment. El procediment de la prova es basava en marcar l'element correcte dins de cada fila d'elements segons les indicacions.
Es va partir en dues sessions ja que d'aquesta manera als nens no se'ls hi faria llarg i podrien estar més concentrats.

Avaluació:
Puc dir que el grau de satisfacció va ser positiu, ja que intervenir amb nens d'Educació Infantil és el que més m'agrada. A més, s'han seguit tots els acords adoptats amb la psicopedagoga i la tasca no ha estat complexa.

Observacions personals:

Personalment, durant la primera sessió vaig tenir la sensació que els nens i nenes del grup no estaven molt concentrats i això podia repercutir en els resultats de la prova. A més, mentre realitzàvem la prova les diferents key teachers també estaven present a l'aula i potser em va fer sentir una mica més nerviosa. A la segona sessió,però, tot va anar molt millor, ja que els nens ja sabien de què anava i jo ja estava més tranquila.

10ª SESSIÓ. ANNALITZANT LA CLASSE DELS RUNNERS.

Assistents: Psicopedagoga (SENCO), key teachers de la classe dels Runners, tots els alumnes de la classe dels Runners  i jo mateixa.
Motiu: realitzar el seguiment de quatre alumnes amb diverses dificultats. En aquestes sessions d'observació directa la psicopedagoga aprofitant la realització de fitxes individuals dels alumnes. 
A l'aula es troben els següents casos:

-Cas 1: L'alumne del que ja us he parlat anteriorment. Considerem que és autista però encara no té diagnostic doncs la família no vol veure que el seu fill és diferent. S'està treballant amb ell des de l'escola però cal una major ajuda als pares en aquest moment. Tant la SENCO com els serveis externs s'han posat en contacte amb la família. 
-Cas 2: Un alumne que al nèixer pateix un Iptus el qual li dificulta el desenvolupament motriu i del llenguatge, el nen està derivat al SWTCD ( Social Work Team for Children with Disabilities)

com a recurs externs i treball en xarxa.

- Cas2: Un nen de nacionalitat india amb un retad maduratiu elevat. El cas està en procés de diagnòstic per part del NHS (National Health Service) i del SWTCD.

-Cas 3: Una nena on s'observa i es detcta mancances de concentració i aprenentatge dels números. No segueix el ritme de l'aula, es desconcentra ràpidament i desconcentra a la resta de companys/es.

L'observació directa de la psicopedagoga és essencial per tal d'obtenir informació de primera mà a l'hora de realitzar el seguiment i treballar l'assessorament tant amb els agents externs com amb les famílies i donar resposta a les seves necessitats individuals. Cal dir que d'aquests quatre casos, cap d'ells té encara un Pla Individualitzat.

 

DIARI TUTORIAL

En les primeres sessions d'observació he pogut seguir les diferents reunions que el psicopedagog té amb els tutors (key teachers). Les reunions estan organitzades de tal manera que el psicopedagog veu cada quinze dies als tutors durant mitja hora. Durant aquesta estona el psicopedagog i el tutor actualitzen el diari tutorial.

El diari tutorial és un document de seguiment de casos que actualitzen conjuntament els tutors amb el psicopedagog. La reunió segueix els següents passos:

• El psicopedagog pregunta al tutor sobre quins nens vol parlar i quins temes el preocupen.
• El psicopedagog va actualitzant a l'ordinador el diari tutorial, escrivint la informació rellevant en un document (disponible també pels mestres en qualsevol moment). 
• Segons la informació que el tutor transmet, el psicopedagog  engega una sèrie protocols, que es concreten en diferents impresos depenent del cas. Els casos estan classificats segons si són: consultes, casos o intervencions. Una consulta és qualsevol dubte que el tutor pugui tenir vers el procés d'ensenyament-aprenentatge d'un alumne, una conducta que preocupi etc. Els casos són alumnes amb dificultats que necessiten d'un seguiment més proper i preocupa la seva evolució i que el departament considera rellevant de recollir informació. L'imprès d'intervenció s'obre quan l'alumne té un diagnòstic i necessita d'un ajustament més concret, adaptació i es fa alguna intervenció concreta per a la millora de la necessitat.

Valoro molt positivament aquesta eina que permet:

• Fer un seguiment de tots els casos.
• Estar en contacte de forma períodica, concreta i individualitzada amb els key teachers.
• És un document a l'abast desls key teachers, que poden veure el seguiment de cada un dels seus alumnes, veure què s'ha comentat a cada sessió amb el psicopedagog i quines propostes s'han fet.
• Una bona manera de sistematitzar i enregistrar informació de cada alumne.
• Fer els traspassos entre classes i tutors.
• Valorar símptomes de forma precoç.
• Proposar solucions i millores concretes als tutors, per tant, donar-los suport.

9ª SESSIÓ. COMENÇEM A FORMAR FRASES. CAS 2.

Aquests darrers dies hem estat practicant amb el nen del cas 2 algunes paraules que fem servir en el dia a dia com ara please, thank you, sorry, water, milk, car, play, book, story time, music time, carpet time, etc. L’alumne pronuncia les paraules a la seva manera, no sempre pot pronunciar tots els sons però està molt motivat per seguir aprenent i s’esforça per utilitzar les paraules quan cal. En aquesta activitat el que es pretén és que l’alumne pugui construir una frase senzilla amb les paraules que ja coneix i que enlloc de dir només la paraula water quan vol aigua que sigui capaç de dir I want water please, construint una frase senzilla.

Objectius de la sessió:

• Reconèixer les paraules conegudes.
• Identificar les accions a les diferents imatges presentades.
• Construcció de frases senzilles amb l’ajuda de suport visual.

Participants: Alumne del cas 2, SENCO i jo mateixa.

Descripció del context:

En aquesta activitat fem servir com a suport visual unes targetes on hi apareix:

Per una banda diferents personatges que estan fent diverses accions.

Per altra costat hi ha les targetes amb només les cares dels personatges de les accions anteriors però sense fer res, només les cares del nen, nena, home, dona i bebè.

També trobem targetes amb només les accions que estan realitzant: menjar, jugar...

Finalment hi ha targetes amb només els objectes que utilitzen a cada acció com ara el plàtan, la pilota de futbol...

Descripció del treball:

A l’alumne se’l deixa escollir entre unes quantes imatges amb personatges fent diferents accions com ara menjar un plàtan, jugant a futbol, etc. Quan l’alumne n’escull una, ha de començar pensant qui està fent l’acció i escollir una de les targetes on només apareixen els personatges. Per exemple si l’alumne ha escollit la targeta on apareix un nen menjant-se un plàtan, de les targetes dels personatges triarà el nen i la col·locarà al principi de la frase. Seguidament ha de fixar-se amb què està fent?. En el cas de l’exemple anterior està menjant, doncs haurà d’escollir la targeta de l’acció del menjar i col·locar-la al costat de l’altre per construir la frase. Finalment ha de pensar què està menjant? En aquest cas un plàtan, doncs escollirà la targeta on hi ha el plàtan i la col·locarà a continuació de les altres tenint ja tota la frase complerta.

Un cop amb les 3 targetes endreçades, l’alumne pot llegir la frase tot i assenyalant amb el dit el que està llegint. Per exemple the boy is eating a banana.

Avaluació:

L’activitat ha agradat molt a l’alumne doncs s’ha sentit a ell mateix construir i pronunciant diferents frases. Ha estat molt content de veure que és capaç; ha estat la prova de l’esforç diari i els aprenentatges que te interioritzats i que estan començant a sortir.

Conclusions personals:

Al fer l’activitat he pensat en l’alumne del cas 1, el nen autista i que seria una bona manera de començar a comunicar-se amb els altres, fent aquest joc amb ell. Però per fer-ho crec que a ell personalment li aniria bé que les imatges aparegui ell mateix fent les diferents accions doncs serà més significatiu per a ell i tindrà un valor afegit perquè hi vulgui participar. Li comentaré a la seva key teacher i a la SENCO a veure que els hi sembla.

8ª SESSIÓ. ENTREVISTA AMB ELS PARES DE L’ALUMNE DEL CAS 2.

Assistents: Els pares de l’alumne, la Psicopedagoga del centre (SENCO), la seva antiga Key Teacher i jo.

Motiu: seguiment del cas i presentació de la nova Key Teacher.

Desenvolupament de l’entrevista:

Ha començat l’entrevista preguntant als pares com troben a l’alumne a casa, si han vist algun canvi en la seva parla. Els pares han copentat que el nen demana les coses dient “pis” (please) així com també utilitza altres paraules com go, ca (per referir-se al car), ai per referir-se al meu nom Ari, etc. Per part del centre s’han presentat un seguit d’activitats dutes a terme a classe conjuntament amb tot el grup i d’altres en sessions individualitzades. Els pares han pogut llegir els diferents informes del resultat d’aquestes activitats i la mare s’ha emocionat al veure el seu progrés a l’escola.

La psicopedagoga ha comentat als pares que un cop per setmana es començaria a fer una sessió de logopedia a l’alumne per ajudar-lo en la pronunciació dels sons.

Els pares han comentat que el nen ve molt content a l’escola i que fins i tot els caps de setmana demana per venir tot preguntant ul? volent dir school?

Seguidament s’ha comentat als pares el canvi de Key Teacher i que a partir d’ara jo passaria a ser la seva tutora i la que li faria el seguiment. Tot i així se’ls ha dit que tant l’altre mestra com la psicopedagoga seguirien les meves activitats d’aprop i ajudarien també en el seu seguiment d’aprenentatge. Els pares han estat molt contents, els sembla molt bé i han agraït al centre la seva feina i ajuda.

Síntesi de l’entrevista:

Evolució positiva de l’alumne.

Introducció d’una logopeda que li farà una sessió setmanal a l’alumne.

Canvi de Key Teacher.

CAS 1. CADA DIA MÉS APROP.

Objectius de la sessió:

• Familiaritzar-se amb el personal.
• Reconeixer les flashcards i el seu simbolisme.
• Contacte visual.

Descripció del context:

Estic treballant amb el nen autista dins la seva classe, amb tot el grup en conjunt. També estic donant suport i ajudant a les altres Mestres a treballar amb ell.

Recursos utilitzats:

Flashcards de les rutines i dels sentiments.

Descripció del treball:

Cada dia quan el nen arriba acostuma a seure sempre en el mateix racó a llegar (mirar) llibres. Allà ell té el seu propi coixí que sempre porta a tot arreu. Al davant cada matí sempre es troba unes flashcards de l’aigua, snack i conte. Ell sempre les posa en ordre, primer el conte, després l’aigua i el snack l’acostuma a apartar (cada matí ens encarreguem d’assegurar que les flashcards no estiguin en l’ordre que ell vol).

Quan estic jo a l’aula i el veig, acostumo a dir-li bon dia acostant-me a ell, posant les mans al costat dels ulls per aconseguir contacte visual i que em miri. Últimament quan em veu (sense mirar-me directament) torça una mica la cara anticipant-se al fet que jo aniré a dir-li bon dia i ja es prepara perquè jo no tingui que girar-li tant el cap, com ensenyant-me que ja sap el que faré.

Aquest matí ha estat diferent. De les tres flashcards m’he quedat penjant de la meva butxaca la de l’aigua i quan ell ha arribat no m’he acostat a saludar-lo, sinó que m’he quedat asseguda on estava mirant un conte i sense mirar-lo directament ( de reüll si que veia què feia). El primer que ha fet és buscar-me i quan m’ha vist ha anat a seure en el seu lloc. Al voler endreçar les flashcards i veure que la de l’aigua no hi era ha començat a remenar per terra pel seu voltant. Jo era allà mateix prop seu i ha vist ràpidament que la tenia jo. HA vingut cap a mi i me la ha intentat treure, però jo no la deixava anar i seguia sense apartar la mirada del meu llibre. Llavors m’ha posat les mans al costat dels ulls com jo li faig a ell i hem tingut contacte visual. Jo li he dit bon dia i li he donat la flashcard.

Hem estat tot el matí bé com sempre, escollint les activitats i creant el seu horari. A l’hora de dinar he volgut introduir les emocions amb el menjar. Quan li he posat el dinar davant li he ensenyat la cara de felicitat amb la flashcard i ha començat a cridar i me la ha apartat. Llavors li he posat la d’enfadat i me l’ha ha agafat i se la ha quedat a la mà. Jo he interpretat que no li agradava el menjar però llavors la ha posat damunt la taula i ha posat els pèsols i pastanaga al damunt de la flashcard de la cara enfadada i s’ha menjat el pollastre amb patates.

Avaluació:

Considero que anem avançant. Com a mínim estem establint un vincle ell i jo que pot servir per ajudar-lo a tenir confiança amb una persona per obrir-se i començar a expressar-se.

Conclusions personals:

A partir d’ara considero que seria molt important a l’hora de dinar donar-li a triar entre una de les flashcards dels sentiments, per poder conèixer què li agrada i què no. Amb el que em trobo a vegades és que les mestres d’aquí no estan gaire disposades a fer l’esforç pel fet que si els pares no ho treballen a casa, per què ho hem de començar a treballar nosaltres? Aquesta és sovint la mentalitat de la gent d’aquí. Sí que és cert que la família està primer però no crec que li fem cap mal al nen per intentar ajudar-lo a comunicar-se.

7ª SESSIÓ. REUNIÓ DE L’EQUIP DIRECTIU.

Assistents: Directora del centre, Cap d'estudis, Manager, Psicopedagoga (SENCO) i jo mateixa.
Motiu: reunió del tancament del mes a nivell psicopedagogic.
Desenvolupament: 

Els temes avui tractats són:

- Alumnes amb situacions familiars desestructurades que es deriven a Serveis Socials.
- Nous casos de derivacions.
- Traspàs d'acord establerts a les coordinacions amb les famílies que s'han treballat al llarg de la setmana.

Com a qualsevol centre educatiu s'atèn a la gran diversitat de necessitats dels seus alumnes, es treballa en Xarxa amb els professionals i serveis del territori, per tal de donar suport i millorar tant la qualitat de vida dels alumnes com el procés d'E-A.

El concepte de Treball en Xarxa va més enllà del que és la coordinació. Es tracta del treball en col·laboració partint d'un cas comú. La idea es centra en la construcció d'un saber col·lectiu, aplicant una metodologia de treball en equip interdisciplinari, on cada professional aporta els coneixements propis de la seva disciplina per abordar els problemes multicausals.

- Informació rellevant dels Serveis d'Actuació:
Seguint amb la línia de la coordinació amb l'Equip Directiu, us presento de forma resumida algunes de les actuacions i destinataris d'uns dels serveis més útilitzats pel centre educatiu: Serveis Socials.

L'atenció es recolza en quatre puntals:
    1. Avaluació diagnòstica.
    2. Disseny del pla de treball
    3. Assignació de referent
    4. Seguiment periòdic del cas. 

La població de la intervenció s'adreça a infants i adolescents entre 0 i 18 anys que presenten indicadors de qualsevol tipologia de famílies que per circumstàncies diverses es troben en una situació de dificultat social que té incidència directa en l'atenció al seus fills.

Algunes de les tipologies són:
1. Famílies que pateixen crisis estructurals amb manca de recursos per abordar-les.(naixement d'un nou fill, mort d'un membre de la família, conflictes de parella, adolescència d'un fill, pèrdua de la feina, canvi de domicili, problemes econòmics, problemes judicials, immigració).

2. Famílies multiproblemàtiques.(deteriorament de l'estructura familiar: limits poc clars i permeables amb confusió dels rols parentals, incapacitat dels pares i/o tutors de cobrir la part afectiva/emocional de l'infant/adolescent, incapacitats dels pares i/o tutors de cobrir les necessitats bàsiques: vestit, calçat, alimentació, higiene..., usuaris habituals de diversos serveis: socials, sanitaris, educatius, judicials, sense que hi hagi una millora substancial).

3.Famílies en situació de risc social. (Problemes d'organització familiar, drogodendències, transtorns mentals, atur de llarga durada/ inestabilitat laboral, dificultats/impossibilitat de conciliar vida laboral i familiar, aïllament social i/o trencament amb la família extensa, violència de gènere en l'ambit familiar).

La majoria dels casos que es treballa en Xarxa des de l'escola i Serveis Socials són de tipologia 1 i 2.

En el moment de la detecció per part de l'Escola es realitzen diverses actuacions:

1. Treball intern des de l'escola amb la família (pares/tutors dels infants/adolescents) donant un temps de canvi

2. Informar de la situació a Serveis Socials a través de canals existents (Comissió Social Escolar/ via telefònica/ correu electrònic).

3. Emplenar el full de notificació i adreçar-lo a Serveis Socials.

4.Informar a la família sobre les gestions que s'estiguin realitzant(especialment, comunicar el traspàs d'informació a Serveis Socials)
5. Intervenció amb la família (coordinació amb diferents serveis, entrevistes, etc.)

6a SESSIÓ. ALPHABET GAME 2. LETTERS AND SONGS. CAS 2.

Objectius de la sessió:

• Reconeixement visual de lletres A, M, S
• Reconeixement auditiu de les lletres de l’abecedari A, M, S.
• Identificar lletra i so.
• Memoritzar la cançó corresponent a cada lletra.

Participants: Alumne del cas 2, la SENCO i jo mateixa.

Descripció del context:

La sessió la he dut a terme amb tots els alumnes de la classe en el racó de la llibreria, després d’explicar el conte del matí. He utilitzat el projector per veure i sentir les diferents cançons a treballar. 

Descripció del treball:

He ensenyat la carta de la primera lletra, la A i he pronunciat el seu so. A continuació he demanat als alumnes que fessin el mateix que jo. Després ho he tornat a fer jo dient “my turn” ( el meu torn) i després altre cop ells dient “your turn” ( el vostre torn). Després he cantat la cançó de la A que diu així: a, a, ants on my arm, a, a, ants on my arm, a, a, ants on my arm  they’re causing me alarm. Després els alumnes han fet el mateix cantant tots junts i fent els gestos pertinents de la cançó. A continuació hem visualitzat la cançó amb el projector i hem cantat altre cop tots junts. Aixó mateix hem repetit amb les altres dues lletres d’avui.

Avaluació:

Considero que fer tres lletres ha estat massa per a ells, doncs a la última ja estaven cansats i distrets. El proper cop en farem una de nova només i repassarem les apreses anteriorment.

Conclusió personal:

He trobat molt positiu l’ajuda del projector i el vídeo, ha estat molt engrescador per a ells doncs es fa servir poques vegades i considero que és una molt bona eina i motiva molt als alumnes.

Enllaços d'interès:

Vídeo de la letra A

Vídeo de la lletra M

Vídeo de la lletra S