CONCLUSIONS FINALS PRACTICUM II I VALORACIO GENERAL

En primer lloc, aquest segon pràcticum m’ha permès ser la responsable d’una intervenció i posar-me en el paper professional del psicopedagog/a, tal i com és la realitat diària i quotidiana en aquests casos, el que m’ha permès enfrontar-m’hi amb més seguretat. Tot i que encara no s'ha acabat, ja que parlant amb el tutor hem pactat que continuaré assistint al centre fins a finals de curs. A continuació comentaré les conclusions extretes d'aquest periode i des de diferents aspectes. 

Durant l'estada al centre m'he pogut sentir molt acollida i valorada. Des dels inicis de les practiques (recordo encara el primer contacte, les primeres sessions, les primeres reunions...) fins ara sento que ha canviat tot molt, però en el fons no "ha canviat tot molt" sinó que he canviat jo, la meva percepció de la tasca de psicopedagoga, la manera de reflexionar amb les diferents situacions que es presenten, la perspectiva de la meva mirada (es clar, als inicis la mirada de mestre hi predominava),... Tot aquest camí ha servit i molt. El projecte, tant des de la meva perspectiva com per la valoració deL tutor, ha estat superat amb éxit, sent adequat a les necessitat i dificultats dels infants, i profitós en el treball de totes aquestes habilitats, i en el seguiment en un futur amb el cas d’en K.

En relació a la valoració de les pràctiques en si, la veritat és que durant aquest segon periode m'he sentit molt més còmoda tant amb els infants com amb el meu tutor de pràctiques i la psicologa, professionals que m'han ajudat molt a poder realitzar les diferents tasques i a resoldre tots els dubtes que m'anaven surgit al llarg de les diferents sessions. En tot moment he comptat amb la seva col·laboració tant en quan vaig iniciar les pràctiques, que la veritat és que anava molt perduda, com desprès a l'hora de realitzar el pla de treball i les diferents activitats que podia anar realitzant. 

M'han fet sentir com una més de l'equip, sentir-te així és molt important per desenvolupar la tasca. M'han proporcionat diferents fonts bibliogràfiques per tal de fonamentar el pla de treball i poder-lo justificar correctament. 

Referent a la valoració del pla de treball. Aquest el vaig enfocar a un alumne amb autisme i la seva necessitate de comunicar-se, per tant he tingut l'ajuda i el suport tant del meu tutor com de la psicologa del centre, així que he pogut veure com dins d'un centre és imprescindible un treball coordinat entre els diferents professionals per tal de poder proporcionar el màxim d'ajuda i un gran ventall d'estratègies que van anar sorgint també en les diferents reunions que es van anar realitzant per tractar el tema, no només al principi del pla de treball sinó també durant la implementació de les diferents fases, ja que com ja sabem el pla de treball no és un pla de treball rigid, sinó tot al contrari, el pla de treball ha de ser flexible i sempre tenint en compte les diferents circumstàncies que envolta l'infant al dia a dia. 

Pel que fa a la valoració del blog (diari de pràctiques), aquest el vaig començar quan vaig iniciar el Pràcticum I així doncs podem dir que porto ja molts mesos escrivint en ell totes les meves vivències, totes les meves pràctiques... és a dir, ha format part de mi durant molts mesos. Cal dir que em sembla un canal d'intercanvi d'informació molt útil per tal de donar a conèixer diferents estratègies dutes a terme, així com conèixer les pràctiques d'altres companys i companyes, compartir opinions, activitats... 

En general, els dos períodes de pràctiques que he dut a terme m'ha fet canviar el meu punt de vista sobre la intervenció psicopedagògica, ja que el meu tracte fins ara només havia sigut com a tutora en escoles ordinaries i no en centres amb alumnes amb autisme. Considero el blog com a eina de reflexió del practicum, doncs m’ha permès construir i compartir de mica en mica una petita mostra del treball del dia a dia en les, i així anar teixint les reflexions i pensaments lligats a les experiències viscudes. Ha permès poder veure les diferents realitats del psicopedagog en diversos contextos dins l'àmbit educatiu.

En quant a les activitats realitzades dir que l’elaboració del pla de treball (PAC 1) m’ha servit per establir les actuacions a fer i saber d’on havia de partir. La realització del blog (PAC 2) m’ha permès expressar les pròpies vivències, experiències i recollir la informació rellevant. Sobretot, ha estat una eina molt útil per a recollir les actuacions fetes i fer-ne una reflexió personal. I per acabar el Practicum, l’elaboració de la memòria final (PAC 3) em permetrà analitzar el centre, la pròpia intervenció feta i opinar sobre les experiències viscudes al llarg d’aquests mesos.

Després de tot aquest recorregut fet, especialment en aquest practicum que m’ha permès fer un cop d'ull en una realitat contextualitzada, considero que ha estat un aprenentatge molt profitós.M’ha permès fer un procés continu de reflexions, d'experiències, tot adquirint un bagatge personal i professional, que ha inserit dins la meva motxilla personal per a emprar-los en un futur.

FASE III: Elaboració i presentació dels materials. Avaluació del procés i la qualitat del projecte.

Ja estem en la recta final de les practiques! Fins ara considero que estic aprenent molt sobre el funcionament i organització del centre.  A més, de conèixer més funcions i tasques tant dels de la psicopedagog del centre com de les altres professionals que hi treballen.

Data i temporització: Setmana del 27 de novembre al 1 de desembre (10 hores)

Lloc: Despatx de direcció i aula.

Participants: Tutor de pràctiques, psicòloga, famílies.

Objectius:

·        - Detectar els obstacles sorgits en la implementació de la proposta.

·        - Formular propostes de millora.

·        - Informar dels resultats i prendre les mesures necessàries.

·        - Valorar la proposta feta i la seva continuïtat.

Desenvolupament:

En aquesta fase s’han produït una sèrie de canvis pel que respecta a la temporització de les actuacions a realitzar.

Aquesta setmana he repartit les 10 hores entre el despatx de direcció i l’aula, per fer reunions amb professionals i famílies, però també per anar tancant el pla de treball i preparant la memòria final.

El primer dia ens hem reunit el tutor de pràctiques, la psicòloga del centre i jo per recordar tot el treball que s’ha fet al llarg del període de pràctiques, comentar els obstacles que ens hem trobat durant aquest camí i les possibles propostes de millora. D’aquestes propostes de millora destaquem la necessitat de utilitzar més les noves tecnologies al centre, pel fet que són més visuals i motivadores per als alumnes  amb dificultats d’aprenentatge. Es proposa comprar una pissarra digital.

Pel que fa a la continuïtat de la proposta acordem que es seguirà treballant amb tots els alumnes que acudeixen al centre amb dificultats d’aprenentatge i autisme.

A més, entre tots decidim que seria important reunir-se amb la familia d’en K, per comentar-los els avenços i resultats. Els cridem per telèfon per reunir-nos els pròxim dia i tant sols el pare pot, La mare no podrà fins a final de mes.

La valoració és molt positiva perquè s’ha emprat la tècnica inclusiva dels grups interactius que a curt termini ens permet veure que el treball cooperatiu potencia la socialització i la inclusió entre tots els alumnes, afavorint l’atenció a la diversitat i el seguiment de l’alumnat.

Una altra proposta que sorgeix és el treballar per racons, ja que considerem que és una altra metodologia que pot afavorir la interacció entre l’alumnat i l’aprenentatge entre ells. Ara que en K ja es relaciona amb altres alumnes ho hem d’aprofitar.

La resta d’hores les he dedicat a anar tancant el pla de treball, recopilar informació i començar la memòria final.

Recursos:

No s’han emprat recursos concrets, però hem accedit a totes les anotacions fetes durant l’aplicació del pla de treball (diari de pràctiques) i tots els registres fets durant la seua posada en pràctica (pla individual, graelles d’observacions, valoracions i taules de doble entrada utilitzades).

Avaluació:

En aquesta sessió hem tingut presents els indicadors de resultats, les experiències que hem tingut, les pròpies sensacions, etc.; és a dir, totes les opinions que s’han recollit al blog.

Estic molt satisfeta perquè tenim una molt bona opinió de la tasca feta, ja que així ens ho indica l’anàlisi de l’avaluació observada al llarg de la proposta.

Sobre els acords presos, també estic molt contenta perquè la proposta tindrà una continuïtat, aplicant-se les actuacions a altres casos i tenint en compte les noves propostes: metodologia per racons i utilitzar més les noves tecnologies.

Observacions:

No m’he trobat amb cap mena de dificultat.

Data i temporització: Setmana del 4 al 8 de desembre

Aquesta darrera setmana he anat recopilant tota la informació per a fer la memòria final de les pràctiques. Durant aquests dies he analitzat tota la informació que he utilitzat fins el moment, per anar finalitzant el  meu pla de treball. Dels tres alumnes objecte de seguiment: un dels alumnes acabarà a final de curs en el centre (alumne Des del centre s’estan fent els informes psicopedagògics per a determinar les necessitats d’en K i continuar treballant els problemes de comunicació que presenta.

El que resulta molt evident i que he pogut constatar al llarg de les meves pràctiques al centre psicopedagògic és la gran tasca que fan tots els professionals que atenen als alumnes que assisteixen.

En definitiva, la tasca del psicopedagog al centre on he realitzat les pràctiques ha d'estar molt organitzada i planificada, per tal de previndre modificacions i variacions en els diferents plans individualitzats, els quals es treballen amb una metodologia inclusiva, ja que a cada sessió hi ha més d’un alumne, sent molt profitós per a tots ells. A pesar de tindre PI, poden treballar de forma col·laborativa i entendre en que consisteix el treball en equip.

Considere que tot i ser un centre privat, la dinàmica del centre funciona, està tot molt controlat per part de l'equip de professionals que hi treballen i s'observa que l'organització respecte als procediments a seguir resulta bastant eficaç i eficient. L'oferta educativa del centre és molt ampla i variada per a donar resposta educativa a tot tipus d'alumnat.

SESSIONS DE CLOENDA: del 11 al 15 de desembre

Aquestes últimes sessions les dedicaré a fer observacions a altres alumnes per comprovar si tot el que hem treballat durant les diferents sessions comença a tindre els seus resultats en altres nens. Continuarem amb les activitats fetes fins el moment i farem un acomiadament, que encara esta per pensar.

BINGO 7/12/2017

Ara que en K ja interactua amb altres alumnes, avui hem fet una activitat nova que ja feia dies que volia dur a terme. Es tracta del joc del BINGO. 

L'elaboració ha estat mitjançant imatges de google, word, plastificació, i també els hi he col·locat uns imans per facilitar que s'enganxin les lletres que els hi donem.

El funcionament seria el següent:

1- Es col·loquen les lletres petites retallades e imantades en un sobre, en una capsa o en qualsevol altre recipient, en aquest cas les lletres estaran separades entre les fitxes de català i les fitxes d’angles.

2- Es reparteixen els cartrons amb imatges i lletres, aquestes porten adherits uns imans per enganxar les lletres que posteriorment repartirem

3- Cada vegada que es tregui una lletra del recipient on es trobin, el nen/a ha de posar aquesta lletra en el lloc corresponent del cartró i aquesta es quedarà adherida gràcies al iman que porten.

4- Qui acabi abans el nom complet del cartronet haurà fet BINGO.

En el cas d'en K, enlloc de BINGO anava dient "bo". 

Estic molt contenta de com ha anat l'activitat doncs els alumnes l'han rebut molt emocionats i hem pogut fer treball en grup, doncs en K ha ajudat a un altre nen a trobar la lletra que necessitava. Ell és molt bo amb les lletres i li agrada molt fer noves activitats.

FASE 2: TIRAR ENDAVANT LES ACTIVITATS PROGRAMADES

Data i temporització: Setmana del 13 al 17 de novembre (10 hores)

Lloc: aula amb alumnes 

Participants: alumnes, tutor de pràctiques (director) i estudiant en pràctiques

Objectius: 

·                     Fer el seguiment del caso

·                     Realitzar les activitats programades.

·                     Fer anotacions al diari de pràctiques.

Desenvolupament: aquesta setmana m'he centrat en el desenvolupament d'activitats per al meu cas, tenint en compte els acords i decisions preses a les reunions de la setmana passada amb els diferents professionals de l'escola.

S'han fet activitats amb l'ordinador de manera que foren més visuals.
S'han realitzat activitats amb la tablet  tenint en compte les decisions preses a la reunió del la setmana passada a l'escola. Es fan activitats varies amb la tablet, però principalment ens centrem en les dificultats de l'expressió d'emocions i en la comunicació.

Recursos: PI de l'alumne, activitats programades, fitxes preparades, ordinador, tablet i pissarra.

Avaluació: 

S'han tingut en compte els indicadors dels recursos establerts, per tal de poder realitzar les sessions de manera més organitzada i estructurada.

S'ha continuat amb l'avaluació sistemàtica i contínua i hem utilitzat les següents estratègies d'avaluació: l’observació directa, les anotacions al diari de pràctiques, les taules amb els ítems d'avaluació, etc. 

Aquesta setmana ha estat una setmana molt pràctica pel que respecta a la realització d'activitats amb en K i altres alumnes que també han participat. Cada cop més sembla que en K sínteressa pel que fan els altres, cosa que aprofito per preparar activitats conjuntes. 

Data i temporització: Setmana del 20 al 24 de novembre (10 hores)

Lloc: aula amb alumnes 

Participants: alumnes, tutor de pràctiques (director) i estudiant en pràctiques

Objectius: 

·                     Fer el seguiment del caso

·                     Continuar desenvolupant el pla individualitzat amb en K.

·                     Realitzar les activitats programades.

·                     Fer anotacions al diari de pràctiques.

Desenvolupament: Aquesta setmana ha sigut pràcticament igual que l'anterior. S'han realitzat activitats de les pàgines anteriors. 

Recursos: PI, activitats programades, fitxes preparades, ordinador, tablet i pissarra.

Avaluació: 
S'han tingut en compte els mateixos criteris que la setmana passada:

·                     Correcta organització de i realització d'activitats, seguint els indicadors de recursos establerts.

·                      L'avaluació sistemàtica i contínua de'n K.

·                     Anotacions al diari de pràctiques, per fer el seguiment de'n K.

LA DIFERÈNCIA DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA

Avui he anat a la classe de'n K. He passat 2 hores del matí a la seva classe veient com la mestra i la TA (teacher assistant) i en mestre que acompanya i està només per a en K gestionen les activitats del dia a dia. Després d'estar la primera mitja hora ja he pogut veure actuacions de mestres que no m'han semblat adequades. A classe hi ha una altra alumna amb dislèxia i una amb TDAH. Després de passar les dues hores he comprovat la manca de recursos que hi ha a l'escola publica on està en K i el fet que tingui un mestre només per a ell no és del tot cert doncs la mestra de l'aula el fa servir també per atendre a altres alumnes en moments donats.

Voldria fer una reflexió, perquè em trobo que hi ha mestres força reticents a seguir les pautes que els hi marca el psicopedagog (SENCO), perquè no saben com tractar amb un nen o què fer per atendre les seves necessitats i a la hora de la veritat no es fa res o una petita part del que es marca o s'estableix.
Es pot entendre que tinguin molta feina, que hi ha molts nens, que en una mateixa classe es poden trobar amb 5 nens amb necessitats educatives especials i a cada un se li hauria d’adaptar la feina, per aquest motiu em pregunto si es possible una educació inclusiva i una atenció a la diversitat correcta quan un es troba amb una situació d’aquest tipus. 
Crec que ens trobem en un conflicte entre la teoria (el que s’hauria de fer) i la pràctica (el que realment es fa), a tothom li agradaria una escola inclusiva, multicultural, on es fes una correcta atenció a la diversitat i una atenció individualitzada per arribar a les pal·liar les necessitats educatives que poden presentar els alumnes. Però que passa en el moment en que, es fa de tot per un nen i no aprèn, quan s’han de fer diverses adaptacions diferents per diversos nens, quan en una classe s’ajunten nens amb retard mental, nens amb trastorn de conducta, amb dislèxia, amb autisme, nens nouvinguts, nens amb tdah? 
Potser això que plantejo a mi em sobta molt, perquè al centre hi ha molts nens que presenten necessitats educatives especials i als quals se’ls hi ha de fer adaptacions, reforços i una atenció individualitzada. I quan veig la realitat, que els mestres no tenen més temps (i això els hi crea un neguit), si per molt que es facin les adaptacions hi ha nens que no aconsegueixen assolir els objectius mínims, quan les famílies no col·laboren o quan les hores de vetllador i les del mestre d’educació especial es queden curtes per la demanda que hi ha. Què més es pot fer? 

TÈCNIQUES E INSTRUMENTS PER A L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÓGICA

M´he adonat portant a terme les pràctiques que l'avaluació psicopedagògica requereix de tècniques i instruments per a poder recollir la informació de forma vàlida i fiable. A l'hora d'escollir les tècniques o els instruments influeix l'enfoc d'avaluació que el docent pugui tenir, ja que podria seguir un enfoc més tradicional o crític, i com els dos són diferents, es plantegen objectius diversos, i la finalitat de l'avaluació psicopedagògica també canvia i utilitza tècniques e instruments diferents.

Les tècniques que es porten a terme dins del departament d'orientació per tal de seguir un procés avaluatiu serien: l'entrevista, la observació sistemàtica i les proves psicopedagògiques per tal d'establir uns resultats.

Les entrevistes tenen una gran utilitat ja que es fan servir com a font d'informació, per reafirmar hipòtesis, confirmar la informació obtinguda mitjançant la observació o unes altres tècniques o instruments. Se sol fer la semiestructurada i la no estructurada, tot depèn del moment i de la o les persones amb les que es tingui l'entrevista.

Em voldria centrar sobretot en l'observació, ja que és una tècnica fonamental que consisteix en veure, escoltar i registrar comportaments, actituds i procediments en relació a uns objectius determinats. Considero que és molt important, i de fet és al que mi he dedicat més en aquests últims dies, en observar diversos nens amb necessitats educatives molt variades . Aquest cop he fet observacions no participants, on prenc lloc a un espai de la classe i observo a diversos nens, realment sóc un agent extern a la dinàmica que observo.

És una tècnica amb la que estic aprenent molt, perquè observes actituds i comportaments que també ajuden a crear un patró del nen.  Em centraria en comentar l'experiència d’un nen autista que presenta un nivell molt elevat d'ansietat i nerviosisme que el fa tenir un balanceig molt important, per tal de millorar la situació del nen a l'aula, mitjançant la observació vam pactar una sèrie de tasques a portar a terme com per exemple:

·         - Tenir una seqüència per tranquilitzar-se a la taula.

·         - Modificar la cadira per tal que li sigui més complicat el balanceig.

·         - Que el nen tingui un horari perquè tingui clar el que ha de fer a classe.

Com a conclusió indicaria que l'observació és una de les tècniques psicopedagògiques més útils per tal de poder obtenir una primera idea de què li succeeix a l'alumne, com es comporta a l'aula i com se'l tracta, per tal de valorar les necessitats educatives que presenta i les pautes que es poden marcar.

LA IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA EN LES NECESSITATS DEL NEN

LA IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA EN LES NECESSITATS DEL NEN

Volia tractar aquest tema, ja que a través de l'experiència que estic tenint a les pràctiques, considero que seria molt important una bona relació entre els nens i les famílies i també entre les famílies i el centre educatiu que no sempre es dóna.

Coneixent els diversos casos que es tracten des del departament d'orientació, moltes vegades es troba a faltar la col·laboració per part de les famílies, no demostren preocupació i les situacions familiars solen ser molt complicades pels nens, el que comporta que aquests acabin desenvolupant certes necessitats que les famílies no ajuden a millorar, ja sigui per la situació familiar que hi ha, perquè culturalment no saben com actuar, perquè no tenen recolzament per part d'altres membres de la família, etc.

Per aquest motiu volia posar un enllaç per tenir un recurs perquè les famílies puguin tenir per saber com tractar amb els seus fills. Jo m'he adonat que el que podia ser obvi per mi del que hauria de ser la relació entre fills i pares, ni ho és per tothom. I em sembla molt i molt trist, perquè les criatures no tenen culpa i són els que acaben pagant moltes coses del seu entorn.

El cas  K

Aquesta setmana hem tingut una reunió amb els pares del nen i no ha estat gaire bona experiència. Cada part vol que l'altre es quedi a l'alumne i pel que diuen no poden fer-se càrrec del nen. Al principi del procés de divorci, la família semblava molt disposada a treballar per al benestar del nen però ara intenten treure-se'l de sobre. Per aquest motiu he volgut escriure aquest apartat per fer èmfasi al fet que a vegades són les famílies les que necessiten més ajuda que el propi alumne.

REUNIÓ AMB ELS PARES DE'N K

Data i temporització: Setmana del 9 al 13 de maig

Lloc: Despatx de direcció.

Participants: Tutor de pràctiques (director), SENCO, família i estudiant de pràctiques.

Objectius:

Parlar del procés de separació dels pares.

Formular propostes d'actuació.

Programar revisions setmanals o quinzenals de la situació.

Desenvolupament:

Primer s'ha volgut conèixer la situació en la que estan actualment els pares i com estan portant el tema de la separació per tal que en K ho accepti amb normalitat i poc a poc. El pare ens ha explicat que ha trobat un pis nou i que està més lluny de l'escola. Per això considera que en K s'hauria de quedar vivint amb la seva mare i també perquè ha canviat de feina i arar tindrà més responsabilitats. La mare s'ha enfadat molt quan ell ha dit això doncs ella considera que ha trobat aquest pis lluny de l'escola expressament per no fer-se càrrec de'n K. Aquí ha començat una discussió entre els pares amb tot de retret i insults. El director els ha pogut parar i els ha demanat que no perdin de vista el que realment és important, el benestar del nen. La mare ha explicat que va deixar la feina quan ell va néixer i que ja hi havia dedicat molt a aquest nen i que ara era hora de que el seu pare se'n fes càrrec per un cop. Llavors ha preguntat al director qui creu que hauria de tenir la custodia del nen. Ell els ha demanat disculpes per no voler entrar en aquest tema i els ha convidat a parlar amb la SENCO o psicòloga de manera individual i parlar del que els està passant. 

La situació ha estat molt tensa i era difícil aconseguir que es parles amb normalitat. 

El director ha canviat de tema i ha preguntat a la SENCO quines activitats i quines millores estem aconseguint amb en K. Ella els ha ensenyat les meves activitats amb imatges i fotografies de'n K treballant amb les flashcards i altres recursos i els ha comentat que comença a interactuar i mostrar interès per altres alumnes de classe. Després d'això els ha presentat el meu PI i els ha ensenyat on estem ara i el que volem aconseguir, doncs ja comença a comunicar-se amb nosaltres per demanar algunes coses com anar al lavabo, que li obrim el tupper del dinar, ens diu que no quan alguna cosa no li agrada i comença a introduir sons per a algunes d'aquestes accions.

El director ha explicat que des del centre es seguirà treballant amb en K com fins ara però que el preocupa més la relació familiar. 

Recursos:

No s’han emprat recursos concrets, però hem accedit a totes les anotacions fetes durant l’aplicació del pla de treball (diari de pràctiques) i tots els registres fets durant la seva posada en pràctica (plans individuals, graelles d’observacions, valoracions i taules de doble entrada utilitzades).

Avaluació:

En aquesta sessió hem tingut presents els indicadors de resultats, les experiències que hem tingut, les pròpies sensacions, etc. Pel que fa als pares ha semblat que no els impressionés gaire tots els avenços que hem aconseguit amb en K. Estaven més pendents d'ells mateixos que de les bones notícies que els hem donat.

Estic molt satisfeta de com s'han presentat les meves activitats per part de la SENCO i de com s'han valorat positivament pel director. Tot i així estic molt trista i decebuda per la reacció dels pares. No els ha interessat gents, no volien saber res del seu fill, volien que els ajudessim a decidir qui era millor per tenir la custodia. 

Sobre els acords presos, estic molt contenta perquè la proposta tindrà una continuïtat. També sembla que els pares tindran una sessió amb la psicòloga per parlar a nivell personal del que els està passant i esperem que així vegin la importància que té seguir treballant units per al bon desenvolupament i creixement del seu fill.

Observacions:

Ha estat la reunió més tensa i difícil que he viscut. M'ha impressionat la serenor i tranquil·litat del director i la SENCO quan els pares han començat a cridar i a discutir. Han sabut molt bé tractar amb ells i calmar-los. Ha estat dur però he pogut veure com es pot seguir serè davant d'un moment de tensió i aconseguir calmar la tensió de dos pares que estan en procés de divorci i que sembla que han perdut de vista el realment important, el seu fill.

LA IMPORTÀNCIA DE LA OBSERVACIÓ COM A TÈCNICA DE RECOPILACIÓ D'INFORMACIÓ.

La investigació qualitativa estudia fenòmens que no són quantificables. Més que la generalització dels resultats, es proposa aconseguir profunditat en el coneixement d’un tema, identificar la naturalesa complexa de la realitat i els aspectes subjectius de l’experiència. Se centra en l’exploració intensiva d’uns quants casos que es consideren aclaridors, dels quals els investigadors porten registres narratius. Com que no genera dades quantitatives, no permet anàlisis estadístiques. S’utilitza sobretot en ciències humanes i socials. Les tècniques de recollida de dades més emprades són l’observació, l’entrevista i els historials.

L’observació és l’instrument més idoni per als educadors d’aquesta etapa, ja que permet fer el seguiment de les conductes individuals i col·lectives davant de les situacions d’ensenyamentaprenentatge i incidir en el desenvolupament de les capacitats dels infants.

 Característiques de l’observació:

a) Natural i pràctica. S’han d’utilitzar metodologies senzilles i fiables i s’ha de combinar l’observació sistemàtica i l’observació asistemàtica. S’ha de donar en l’ambient natural en el qual se succeeixen les activitats d’ensenyament-aprenentatge o les que s’hagin preparat amb la finalitat d’avaluar, que sempre seran una activitat més, i no seran artificioses o fora d’aquest ambient natural i espontani dels infants.

 b)  Fiable i objectiva. El procés de registre de dades ha de ser tan objectiu com sigui possible i, per tant, més descriptiu que interpretatiu. De vegades convé l’ajuda d’una altra educadora, bàsicament quan ens interessa analitzar el tipus d’intervenció de l’educador/a. També és útil gravar en vídeo les situacions. Tot i això, convé ser conscient que l’observació està sotmesa al risc de la subjectivitat o l’error per diverses circumstàncies–cansament de l’observador, falta d’atenció, etc.– o per falses expectatives o altres aspectes.

c) Adaptativa i flexible. S’han de tenir presents les característiques de cada un dels infants. Tot i que es tingui prevista una activitat d’avaluació, hem de poder deixar-la si per les circumstàncies que sigui els infants tenen altres interessos o hi concorren altres circumstàncies.

 d) Finalitats clares i definides. Els comportaments i conductes que s’han d’observar i les altres circumstàncies del procés (l’adequació dels recursos utilitzats, els objectius perseguits, etc.) han d’estar definits i han de ser clars, igual que les finalitats de l’observació (què cal observar i per què).

 e) Continuada i global. Convé no perdre de vista que l’observació forma part del procés educatiu mateix i que implica tots els aspectes del pensament de l’infant i del context en què es dóna, tot i que podem establir moments específics i ben programats.

El joc espontani és un moment que ens permet observar de manera privilegiada l’evolució particular de l’infant: els seus interessos i motivacions, les habilitats en les relacions amb els seus companys de joc, etc. La seva finalitat és captar les informacions que puguin servir per comprendre la conducta de l’infant, avaluar-la i proporcionar aquells elements que puguin servir d’ajuda per al seu progrés.

He volgut fer aquesta entrada sobre la importància de la observació, ja que en les últimes setmanes he estat fent moltes observacions en diverses classes, amb nens amb diverses necessitats educatives. Per mí han estat força importants per detectar els nens amb algun tipus de necessitat.

Webgrafia:

http://www.buenastareas.com/ensayos/Importancia-De-La-Observacion-Del-Proceso/2019438.HTML

http://www.fhumyar.unr.edu.ar/escuelas/3/materiales%20de%20catedras/trabajo%20de%20campo/solefabri1.htm

http://es.slideshare.net/austinmi/metodo-de-observacion

FASE 2: INICI I CREACIÓ DELS MATERIALS

Data i temporització: setmana del 30 al 03 de novembre (10 hores)

Lloc: Despatx de direcció (5 hores) i aula amb alumnes (5 hores)

Participants: director del centre (tutor de pràctiques), alumnes i estudiant en pràctiques.

Objectius: 

-    Elaborar els plans individualitzats necessaris per al meu cas, tenint en compte tota la informació recollida i les observacions fetes a l’alumne.

-          Seguir treballant en les activitats creades per en K. Fer modificacions i ajustos depèn dels resultats diaris.

Desenvolupament: 
Durant aquesta setmana m'he dedicat a recollir informació per començar el guió del pla individualitzat. M'he centrat en l'organització que seguiré per elaborar-los i he recollit activitats adequades a les necessitats de l’alumne amb el que realitzaré la intervenció. Les activitats han sigut triades a partir de les observacions fetes a en K i als altres alumnes, dels consells del tutor de pràctiques i dels meus coneixements pel que fa a alumnes amb autisme.

A més, com ales sessions anteriors vaig estar junt amb el tutor veient les possibles activitats a realitzar, aquesta setmana n'he posat algunes en pràctica per comprobar si eren les adequades per al PI o si calia canviar alguns aspectes d'aquestes.

Recursos: informació respecte a Plans Individualitzats, exemples de Plans Individualitzats, tant del tutor com de la UOC, registres d'activitats triades i guió organitzatiu del PI de cada alumne. 

Avaluació:

Tinc presents els indicadors de recursos (documents consultats, qualitat de la informació,  registres i guió organitzatiu).

Aquests indicadors m’han permès realitzar les sessions de forma estructurada.

També han estat unes sessions molt profitoses, perquè m'he introduït en l'elaboració dels plans individualitzats, cercant la informació necessària i observant a l’alumne en el seu entorn, per conèixer millor les seves necessitats. 

Com a sensació destacar que tenia alguns dubtes perquè no tenia clar quines activitats eren les més encertades per a en K amb el qual faré la intervenció. Les anotacions i l'organització acordada amb el tutor per començar amb l'elaboració del pla he anat anotant-la en el diari de pràctiques (en paper, que porto al centre per anotar observacions, explicacions i aprenentatges diaris). 

Observacions: Pel que fa als materials utilitzats voldria destacar que són molt valuosos i que estan presentats de forma molt clara. 

Data i temporització: Setmana del 6 al 10 de novembre (10 hores)

Lloc: aula amb alumnes 

Participants: alumnes, tutora de pràctiques (directora) i estudiant en pràctiques

Objectius: 

 

Portar a terme les diferents actuacions i activitats establertes en la fase 1 del pla d'actuació psicopedagògica.

Observar i realitzar les activitats programades per al meu cas.

Fer anotacions al diari de pràctiques.

 

Desenvolupament: Al llarg d'aquesta setmana he continuat  treballant amb l’alumne les activitats programades al Pla Individualitzat. Aquest PI, estara inclosos en la memòria final de pràctiques. 

No he fet gaire cas a l’edat d’en K doncs està clar que va molt per sota del que hauria corresponent a la seva edat.

 

Recursos: PI del caso, activitats programades, flashcards preparades per al cas, ordinador, tablet i pissarra.

 

Avaluació:

S'han tingut en compte els indicadors dels recursos establerts per tal de poder realitzar les sessions de manera més organitzada i estructurada. A més han estat sessions molt profitoses ja que he començat amb els PI que havia programat a la fase 1. Tenia moltes ganes de començar a treballar amb en K i els altres alumnes!

M'agradaria destacar que l’avaluació en aquest cas, és essencial per controlar l’eficàcia de les estratègies i actuacions per comprendre com aprèn l’alumne objecte de PI. És necessari incloure múltiples estratègies d’avaluació, com l’observació directa, els portfolis, les graelles, les proves, els projectes, les rúbriques i altres instruments d’autoavaluació.

Cal destacar que aquest NO será el típic cas. L’alumne NO podrá fer-se responsables del seu propi aprenentatge i NO serà conscient dels objectius de les programacions, els objectius d’aprenentatge  i altres tipus d’adaptacions descrites en el seu PI . Tampoc podrá col•laborar directament en l’avaluació del seu propi procés educatiu. L’alumne NO pot ajudar a identificar el seu propi nivell de preparació en les activitats d’avaluació. El que SÍ farà és aportanr evidències del seu aprenentatge en el momento en que comenci a utilizar les noves eines per a comunicar-se. Per a ell tot això és nou, doncs NO considera necessaria la comunicación amb els altres. Amb la creació d’aquestes activitats i noves rutines a la seva vida volem fer-li veure que és útil i ENRIQUIDOR el contacte amb els altres. Així doncs intentarem encoretjar-lo a utilizar el llenguatge Makaton amb la complementació de les flashcards corresponents en el seu dia a dia per a una convivencia amb les persones.

 

Observacions: S'han establert reunions amb la tutora del col·legi de l’alumne per poder posar en comú el PI i poder així establir decisions per tal d'actuar de manera conjunta dins del possible. Aquestes reunions s'han fet a les sessions de la setmana.