TÈCNIQUES E INSTRUMENTS PER A L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÓGICA

M´he adonat portant a terme les pràctiques que l'avaluació psicopedagògica requereix de tècniques i instruments per a poder recollir la informació de forma vàlida i fiable. A l'hora d'escollir les tècniques o els instruments influeix l'enfoc d'avaluació que el docent pugui tenir, ja que podria seguir un enfoc més tradicional o crític, i com els dos són diferents, es plantegen objectius diversos, i la finalitat de l'avaluació psicopedagògica també canvia i utilitza tècniques e instruments diferents.

Les tècniques que es porten a terme dins del departament d'orientació per tal de seguir un procés avaluatiu serien: l'entrevista, la observació sistemàtica i les proves psicopedagògiques per tal d'establir uns resultats.

Les entrevistes tenen una gran utilitat ja que es fan servir com a font d'informació, per reafirmar hipòtesis, confirmar la informació obtinguda mitjançant la observació o unes altres tècniques o instruments. Se sol fer la semiestructurada i la no estructurada, tot depèn del moment i de la o les persones amb les que es tingui l'entrevista.

Em voldria centrar sobretot en l'observació, ja que és una tècnica fonamental que consisteix en veure, escoltar i registrar comportaments, actituds i procediments en relació a uns objectius determinats. Considero que és molt important, i de fet és al que mi he dedicat més en aquests últims dies, en observar diversos nens amb necessitats educatives molt variades . Aquest cop he fet observacions no participants, on prenc lloc a un espai de la classe i observo a diversos nens, realment sóc un agent extern a la dinàmica que observo.

És una tècnica amb la que estic aprenent molt, perquè observes actituds i comportaments que també ajuden a crear un patró del nen.  Em centraria en comentar l'experiència d’un nen autista que presenta un nivell molt elevat d'ansietat i nerviosisme que el fa tenir un balanceig molt important, per tal de millorar la situació del nen a l'aula, mitjançant la observació vam pactar una sèrie de tasques a portar a terme com per exemple:

·         - Tenir una seqüència per tranquilitzar-se a la taula.

·         - Modificar la cadira per tal que li sigui més complicat el balanceig.

·         - Que el nen tingui un horari perquè tingui clar el que ha de fer a classe.

Com a conclusió indicaria que l'observació és una de les tècniques psicopedagògiques més útils per tal de poder obtenir una primera idea de què li succeeix a l'alumne, com es comporta a l'aula i com se'l tracta, per tal de valorar les necessitats educatives que presenta i les pautes que es poden marcar.