Una setmana amb molt intensa

Dilluns 30/10/2017

Avui ha estat una sessió molt interessant. Després d'estar treballant tota la setmana passada amb les flashcards i les altres imatges, avui en K ha començat a fer-les servir tot sol des que ha entrat a classe. El primer que ha fet ha estat agafar la targeta del lavabo i me l'ha donat tot agafant-me de la ma. Això vol dir que vol anar al lavabo i l'he portat cap allà. Després, quan hem tornat a classe s'ha trobat amb els seus companys organitzant les activitats d'avui i ell ha anat cap a la seva columna i ha fet la seva selecció. És el primer dia que ho fa tot sol. Tots els mestres ens hem quedat molt sorpresos. A mesura que ha anat passant l'estona hem anat eliminant del calendari les activitats que anava realitzant i les ha anat posant a la bossa "finished" tot sol.

Per últim he introduït unes quantes fitxes noves que no ha volgut veure i les ha apartat amb la mà. Jo li he anat dient "please" amb makaton pero no ha volgut. Llavors li he dit: "use your words, say no tank you" tot utilitzant el llenguatge makaton per acompanyar les meves paraules i per a sorpresa meva ha fet contacte visual amb mi i ha fet el gest com jo li he estat ensenyant tots aquests dies anteriors. Ha estat un gran moment. Considero un gran avanç el dia d'avui. En K ja estava cansat i no deixava de assenyalar la flashcard de casa.

Dimarts 31/10/2017

El sorprenent d'aquests alumne amb autisme es que poden estar dies i dies sense veure's cap evolució i de cop i volta, un dia demostren que tota la feina que s'està fent amb ells esta servint i valent la pena.

Avui m'he quedat asseguda a la cadira observant com entrava i feia la seva rutina diaria. Normalment soc jo la que deixo la seva jaqueta al penjador, poso el seu nom al suro, trio les activitats del dia i poso el sentiment que considero que esta sentint en aquest moment a la paret d'expressió ( o si més no ho faig agafant-li la mà com si ho fes ell). Avui he fet com si no el veies. Després de veure el que va fer ahir he pensat que pot fer-ho tot sol i li he deixat espai perquè s'expressi aviam que passa.

D'entrada l'he vist sorprès i m'ha començat a buscar per tota la classe. Quan m'ha vist no ha fet res. No ha vingut cap a mio ni ha mostrat cap interès en mi. Llavors ha penjat la seva jaqueta i ha tornat a dirigir la mirada cap a mi. Seguidament ha posat el seu nom el suro i m'ha tornat a mirar. Aquest cop s'ha estat una bona estona mirant que feia ( jo el veia de reüll pero feia com si res). Ell sol ha fet totes les rutines sense ajuda. El que m'ha emocionat ha estat la primera activitat que ha escollit per avui. Ha agafat la meva fotografia i la ha posat com a activitat numero 1 ( normalment tenim a la porta de l'entrada de classe les fotos i noms de les mestres que estarem durant la sessió amb ells i les fotografies i noms de les mestres que no hi són les guardem en una caixa). Aquestes fotografies mai es mouen d'allà. Una mestra no es una activitat, però ell ho ha posat així volent dir, fes-me cas!

Tot seguit ha vingut a mi, m'ha posat les mans al costat dels ulls per fer que dirigís la meva mirada cap a ell i m'ha dit hola tot pronunciant "a" amb dificultats i fent el signe corresponent.

Dimecres 1/11/2017

Aquest nen és increíble, un cop aprèn i interioritza una rutina, ja la recorda i la porta a terme. Ara ja hem d'introduir noves rutines de comunicació. Això serà el complicat, no li agrada la novetat i depen del dia s'enfada molt i pot arribar a plorar de rabia i indignació.

Avui no ha estat un bon dia. Estaba molt cansat i no ha escollit cap activitat. Enlloc d'això ha posat el dibuix de la casa "home" la primera de tot. No ha volgut fer res, només cridava quan intentava ensenyar-li o fer aluna activitat. Llavors s'ha estirat a terra i s'ha posat a dormir. Estava molt cansat.

Dijous 2/11/2017

14:00h reunió amb el SENCO del centre per parlar del meu cas. Li faig un resum dels últims avenços que hem tingut i del progrés d'en K dels últims dies. Cada dues setmanes tenim una breu reunió per parlar sobre el cas i em va guiant en el meu treball. Fa dues setmanes estava bloquejada, doncs no em sortia res del planejat i sempre em deia que tingues paciencia, que els resultats ja es veurien i així és. Avui m'ha insistit molt en que reforci això que ell ja sap fer, que no li deixi passar ni una perquè tot i que sembla que ho te interioritzat, pot canviar de cop i no volem haver de tornar a començar. Així doncs m'ha dit que no li introdueixi res nou fins la setmana que ve o l'altre, per tal que em centri be ens els progressos.

Cap a les 14:20h han vingut els pares a parlar amb nosaltres. Els hem explicat els progressos i també els hem preguntat com ho porten a casa. Ens han comentat que s'estan divorciant i que en K es quedara amb la mare i el pare comprara un altre pis a prop, però que el veurà només els caps de setmana, un de cada dos. Són conscients que serà un gran canvi que afectara molt al nen i ens demanen ajuda de com fer-ho de la millor manera possible. El SENCO els comenta que hem de seguir treballant tots conjuntament pel be del nen i que hem de seguir com fins ara, amb les mateixes rutines allà on ell vagi. Ha de tenir les mateixes flashcards a les dues cases i ara enlloc de tenir la fotografia del pare i de la mare conjunta, n'hem de crear una de separada amb dues imatges de dues cases diferents. Això es pot començar a fer i tenir preparat pero no ensenyar-li al nen fins que no sigui un fet. Els comenta també que ara aniria bé que la mare fos només la que el va a buscar a l'escola per començar a introduir-li aquesta rutina.

La sessió d'avui ha anat molt bé. Comença també a fixar-se amb el que fan els seus companys, amb les seves rutines i sembla que s'interessa mes pel que te mes enllà dels seus propis recursos. Avui ha estat mirant el llibre del seu company on apareixen fotografies d'aquest nen i la seva familia. Ha estat iniciativa seva i jo no l'he volgut insistir en fer la seva feina perquè ja m'ha agradat aquest apropament cap a l'altre.

El que si trobo es que a vegades es queda una mica frustrat i decebut quan és hora de canviar d'activitat. A vegades sembla que ho fa perquè és el que toca però que prefereix seguir amb el que feia. Al comentar-li a la meva companya m'ha dit que ja és bo que tingui aquesta capacitat de canviar d'una activitat a una altre tot i no voler perquè vol dir que pot controlar el que sent, cosa que molts encara no estan en aquest punt. M'ha aconsellat que el premi cada cop que canvia d'activitat mig forcat, per reforçar aquesta iniciativa.

Divendres 3/11/2017 

Avui he arribat a classe quan ell ja hi era perquè m'han entretingut al passadís. Quan he entrat tots els nens ja estaven fent la seva menys en K. M'estava esperant. Quan he entrat com sempre l'he saludat i ell m'ha saludat a mi i ha començat a fer la seva rutina. La mestra m'ha dit que quan ha arribat s'ha quedat quiet al no veure'm i no ha volgut fer res, ni treure's la jaqueta. En un primer moment he pensat, ai, que maco que m'estava esperant. Després ho he tornat a pensar i no m'ha agradat, he tingut una sensació de pena. Que passarà si algun dia estic malalta o no puc anar a la sessió? Es quedara allà quiet sense fer res? No pot ser.

A la sortida he anat a parlar amb el SENCO i m'ha dit que pot ser un problema. Per tant proposa que jo comenci a treballar a estones amb altres nens de l'aula i que les altres mestres vagin rotant i treballant a estones amb en K. D'aquesta manera es trobarà segur tot i que jo no hi sigui i els altres també trobaran recolzament en mi si cal. Dilluns començarem fent un petit canvi i introduint mes de prop a una de les altres mestres.