dilluns, 30 d’octubre del 2017

TOYS

Conjunt d'activitats on es pot treballar numeració fins el 10, l'abecedari, exercicis perceptius, d'atenció, domini del ratolí, anglès, música...

Avui hem treballat amb aquest joc i al principi no néstava gens interessat. Llavors he fet com sempre quan li ensenyo una cosa nova, m'he posat a jugar-hi jo i mica en mica ha començat a fixar la seva atenció en mi. Jo anava fent sorolls i gestos fent veure que no mén sortia i anava parlant amb mi mateixa en veu alta. Al cap de pocs minuts s´ha apropat a mi i ha observat el que feia. Llavors ha posat la seva ma sobre la meva tot fent el gest de si us plau. Llavors l´he deixat a ell i ha estat força estona entretingut.
Considero que li ha agradat láctivitat i estic orgullosa de la rapidesa amb la que m´ha fet cas aquest cop.


Makaton

Llenguatge, comunicació i us de símbols.

Cal parlar amb propietat i saber distingir entre...
El llenguatge espontani (que són els conceptes o paraules, generades per el parlant) i el llenguatge ecolàlic (que són aquelles paraules que repeteix o copia d’altres persones).
La major part dels nens autistes utilitzen molt el llenguatge ecolàlic, que és normal durant els primers anys de vida dels infant, però aquest no es dona únicament durant la primera etapa de la vida. Repeteixen aquelles paraules, d’una manera exacta inclús amb accent, que ells associen amb les ocasions en les quals els seus desitjos es van realitzar satisfactòriament.
Encara que també hi ha molts nens autistes que deixen de banda l’ecolàlia, i utilitzen elllenguatge espontani, fàcilment reconegut pel gran esforç amb el que realitzen certs cometaris, i la immaduresa d’aquests.
És molt difícil determinar quin llenguatge utilitza l’infant, ja que pot utilitzar certs conceptes en un context adequat, i crea confusió, però a l’hora de determinar la capacitat de llenguatge, o el grau de desenvolupament d’aquest, és molt important distingir entre aquest dos termes.
Segons Ingram (1959), els problemes de llenguatge, no únicament en els nens autistes, sinó en tota la població, es basen en algun d’aquests punts;
1-Problemes de comprensió del llenguatge
2-Una dificultat per tal de relacionar les paraules amb els seus símbols, per poder  comprendre el significat.
3-Problemes en l’expressió del llenguatge.
4-Dificultats a l’hora d’articular les paraules d’una forma adequada, que pot succeir degut a una anomalia que afecta al cervell, als nervis motors, etc.
Per tant una manca, o desordre en el llenguatge es degut a algun d’aquests aspectes, però pot donar-se a tota la població. Per tant per realitzar un diagnòstic dels problemes lingüístics s’ha d’identificar la causa, és a dir quins d’aquests 4 aspectes estan afectats, i quins no ho estan.
En quant a  la comunicació estan inclosos tant l’ús de la llengua com el de la comunicació no verbal, l’orientació, expressió facial, mirada, contacte visual, etc. Hi ha una estreta relació entre la comunicació no verbal simbòlica i la concreta, per exemple si un nen aparta violentament a algú, és tracta de una comunicació concreta.
Els nens autistes, aquells que es veuen més afectats, utilitzen únicament la comunicació concreta, cosa que representa una deficiència en l’àrea de la comunicació. Durant els primers anys de vida, no es manifesta cap tipus d’emoció mitjançant els sons, i els pares tenen dificultats per interpretar allò que reclamen els nens.
Els nens autistes, són capaços de mostrar expressions facials, riure, plor, por, etc, però d’una manera diferent que els altres nens, ja que els infants amb autisme no expressen els sentiments d’una manera subtil, sinó que manifesten els límits de les emocions.
Per això la majoria dels infant amb autisme, encara que facin grans progressos, han d’aprendre de memòria les regles de conducta no verbal, ja que és extremadament difícil desenvolupar-les.
Per tant la majoria dels nens autistes, a l’hora de comunicar-se no utilitzen expressions facials, no gesticulen, ni amb les mans ni amb el cos, a més a més es caracteritzen per utilitzar un volum i una entonació que destaca per sobre de la resta.
Tenen una comprensió no verbal, molt limitada, sobretot en la comprensió de lesexpressions facials, aquest aspecte es desenvolupa molt lentament, a vegades arriba a ser inexistent, fins al punt en el que amb el pas del temps aprenen el significat de certs moviments expressius, sempre que estiguin acompanyats de l’entonació apropiada. Amb el pas del temps aquells nens que han après el significat de certs moviments expressius, comencen a estudiar el rostre o les expressions facials del seu entorn, amb la finalitat de descobrir l’estat d’ànim d’aquells que l’envolten.
Encara que es donin certs progressos en quant a la comprensió de la comunicació no verbal, sempre tindran dificultats per tal d’arribar a comprendre-la del tot, això originarà una manca de comunicació amb el seu entorn.
Entre els nens autistes més afectats, hi ha alguns que no posseeixen la capacitat de comprendre o utilitzar símbols, per exemple no són capaços d’agrupar objectes segons el seu color, forma, etc.
Aquells nens que tenen ecolàlia, són capaços d’emmagatzemar sons de certes paraules i desprès quan reben un estímul, associat a aquell so o paraula, són capaços de reproduir-lo, encara que sense una comprensió molt clara d’allò que diuen.
També trobem els casos dels nens autistes, menys afectats, que sí que tenen la capacitat de compondre i utilitzar símbols, encara que ben bé totes les persones que pateixen autisme tendeixen a ser limitats, concrets i poc eficients, tant en l’ús com en la comprensió de les paraules .

diumenge, 29 d’octubre del 2017

Sorolls intensos que ens molesten

Dilluns 23/10/2017

Els principis de setmana no agraden a ningú, i un nen amb autisme no és tant diferent. En K sempre ve girat i molest els dilluns. La seva expressió facial no canvia pero els gestos el delaten. Les espatlles molt caigudes i va arrossegant els peus com si les sabates li anessin 2 números grans.
Avui no volia ni treure's la jaqueta i l'he hagut d'ajudar.
El seu nom l'he posat jo al suro. Per escollir les activitats hem fet com sempre, jo agafo la seva ma i els dos junts escollim una activitat i és ell el que acostuma a agafar la fitxa. Avui he hagut de ser jo la que agafava la fitxa perquè ell no volia.
En el contacte visual he hagut de ser pesada i tornar-li a posar les mans al costat dels ulls per tal que focalitzes amb allo que estava fent. A vegades no em sentia, no volia escoltar les indicacions que li donava com les que li agraden a ell de tocar-se el cap o els peus, espatlles, etc.
En el moment de descobrir que hi ha dins la caixa semblava mes interessat pero al cap de res s'ha aixecat i ha anat a mirar per la finestra.

Personalment hi ha dies on no només no veig que avancem sinó que sembla que retrocedim. A vegades marxo a casa desmotivada al no veure resultats. Ja m'ho diu el SENCO, em cal paciencia, diu que a ell li passava el mateix, que ja n'aprendré.

Dimarts 24/10/2017

Avui en K no ha vingut a la sessió i he estat de reforç a un altre alumne. L'he trobat a faltar.
Aquest altre nen és més afectiu i abraça a tothom, li agrada seure molt a prop teu en tot moment i li agrada el contacte físic. Sempre va a tot arreu amb un peluix, no sempre es el mateix pero no el deixa per res i tampoc deixa que ningú el toqui. Quan esta davant alguna activitat nova es posa nervios a olorar i acariciar el peluix: és el seu comfort, així aconsegueix calmar-se.

Ha estat interessant treballar tant d'aprop amb ell perque de seguida ha volgut interactuar amb mi i ensenyar-me el seu llibre personal. Els pares acaben de tenir una nena i deu ser molt dificil per a ell pair tots els canvis a casa.

Dimecres 25/10/2017

Avui en K tampoc ha vingut. Ja només penso en tota la feina feta fins ara i ell sense venir. Tinc la sensació que ho haurà oblidat. Cada dia és diferent però sense ell a classe sembla com si no puc tirar endavant. El SENCO ja em coneix, ja sap que m'atabala no tenir en K allà amb mi i m'ha donat feina a fer. He estat plastificant els nous recursos i he agafat una idea pel K. Un dels altres nens té les seves flashcards amb la imatge i una textura que ho relaciona. Crearé les mateixes amb diferents textures per en K, que a ell sempre el fascina les textures i els materials diferents. Així doncs al final he estat enfeinada buscant diferents materials per a combinar. Ara esperant a ensenyar-li.




Dijous 26/10/2017

Quan l'he vist no he pogut evitar abraçar-lo. Ell no ha fet cap gest diferent, seguia amb la seva cara d'indiferencia com sempre. Aquest cop l'he volgut ajudar amb la jaqueta i no s'ha deixat, ho ha fet tot sol. M'ha sorprès perquè quan falta uns dies acostuma a estar mes lent i sembla com si hagi oblidat el que fem però aquest cop no. Amb el seu nom i les altres activitats he tingut que ajudar-lo com sempre pero he estat contenta de veure un petit avenç en el seu desenvolupament.

Després li he ensenyat una flashcard amb uns clips al damunt i li he dit el nom "playground". S'ha quedat tocant i jugant amb els clips mentre jo repetia el nom. Ho he fet amb un altre objecte només, els vull introduir poc a poc per tal que els recordi bé i per veure si té sentit per a ell o no. Avui no veure el resultat, he d'estar fent el mateix uns quants dies abans d'introduir res més. Abans de sortir al pati li tornaré a repetir.

 


Divendres 27/10/2017

Seguim amb la mateixa rutina de sempre. Aquest cop ha estat ell que ha agafat els clips mentre mirava cap a fora. Crec que volia sortir al pati i que comença a trobar sentit al que estem fent.
Avui hem tingut els tubs de colors i tots s'han quedat meravellats com sempre. En un altre racó hem posar arròs de diferents colors per tocar i han estat ben distrets.


L'ensurt ens l'hem endut tots quan ha sonat l'alarma d'incendis i hem hagut de baixar al pati. No els agrada gens allò nou i d'imprevist. En K m'ha agafat la ma molt fort i amb l'altre es tapava les orelles. Un altre alumne no volia caminar i la mestra l'ha hagut de dur a coll. Un altre xisclava molt fort mentre plorava. N'hi havia un que reia plorant. Ha estat molt desagradable i ens ha destarotat tota la sessió. Un cop a dalt altre cop no hem pogut pas tornar a la normalitat. Hem segut tots a la estora i hem llegit un conte. En K no ha deixat de treure's la ma de l'orella en tota la resta d'estona.



MAKATON

Descobrim el llenguatge Makaton...

El Vocabulari Makaton sorgeix en el Regne Unit en els anys seixanta, a mans de Margaret Walker. En el seu inici, va ser creat per tractar a adults amb sordesa que presentaven retard mental, tot i que aviat es va començar a fer servir també amb nens.

És un sistema de comunicació alternatiu, que permet una comunicació al mateix nivell que la llengua parlada, tot i que sempre va acompanyat de la llengua oral. És un programa de llengua que ofereix una forma bàsica per a la comunicació, és l'únic sistema de comunicació total que va ser creat específicament per discapacitat psíquica. 

Els gestos que el composen són els mateixos que en el llenguatge de símbols, tot i que n´hi ha alguns que ha estat simplificats. A més a més disposa també dels seus propis símbols emparellats amb les paraules del vocabulari.


Les paraules estan ordenades en vuit etapes sequencials, cada una de les quals comprenen entre 30 i 40 paraules. La primera etapa compren les necessitats bàsiques com menjar, beure, W.C.... i permet la creació de frases simples. L'ensenyament de les etapes es porta a terme de manera gradual, és a dir, fins que no s'ha comprès i es domina una, no es passa a la següent. La segona etapa està composada pel nom dels menjars, de la casa i de l'entorn. Alguns no aconsegueixen passar d'aquesta etapa. Pels que si ho aconsegueixen, la quantitat de paraules va augmentant etapa per etapa.

GRUPS QUE PODEN BENEFICIARSE DEL SISTEMA MAKATON

1. persones amb discapacitat cognitiva (profunda, sever, moderada i lleu)
2. persones amb autisme.
3. persones amb discapacitat auditiva.

Especialment dissenyat i actualitzat per a persones amb necessitats educatives especials en cada país.
Estructuració del sistema d'ensenyament / aprenentatge per a pares i professionals.
Fàcil, barat i divertit d'aprendre.

DESVENTATGES 
Rigidesa del concepte de "etapes" i de la metodologia a seguir.
Material inicial en anglès, que cal adaptar i traduir.

Complexitat dels mecanismes.

L'Autisme


Psiquiatra austríac, nascut el 13 de juny de 1896.
És una de les figures més representatives en quant a l’autisme infantil, va ser el primer metge en identificar l’autisme com a síndrome, i així es va reconèixer com a una entitat.A més a més d’identificar l’autisme com a entitat individual, també el va descriure i això va obrir una gran quantitat de portes.
Kanner, va estudiar les histories d’onze nens, i per tal de realitzar el seu estudi, va separar a aquells nens que tenien alguna conducta que al metge li semblava insòlita i a la vegada es donava en la majoria dels nens que s’estudiaven.
Va observar que la majoria patien una incapacitat a l’hora de comunicar-se mitjançat el llenguatge, molt bona memòria mecànica, una obsessió per que tot es mantingui igual, ignorància davant les altres persones, una gran monotonia a l’hora de realitzar qualsevol activitat, entre d’altres.
A partir d’aquest estudi, al 1943, va realitzar una publicació, en la qual reconeixia l’autisme com a síndrome;
“Desde 1938, han llegado a nuestro conocimiento algunos niños cuyo estado difiere de forma tan notable y única de cualquier otro caso conocido, que cada caso merece – y espero que un día llegue a recibir- una detallada consideración de sus fascinantes peculiaridades… Pero incluso un rápido repaso de este material hace inevitable la aparición de un número de características esenciales que son comunes. Estas características forman un síndrome único, no señalado hasta el momento, que parece ser bastante raro y que, sin embargo, es posible que sea más frecuente de lo que indica el escaso número de casos observados. Es muy posible que algunos de estos niños hayan sido considerados débiles mentales o esquizofrénicos.”
Defensava que la causa podia ser una anomalia en els pares, és a dir ells va descriure als pares dels nens com obsessius, freds, distants, formals, etc. Suportava el punt de vista, que creia que el problema dels nens no era causat per l’entorn creat per els pares, sinó que era un trastorn heretat.
Pensava que la deficiència més important en els nens autistes, consistia en una anomalia en el desenvolupament emocional, ja que creia que els nens naixien sense la capacitat d’establir contacte afectiu amb els altres, o simplement perdien aquesta capacitat.

dissabte, 21 d’octubre del 2017

LA RUTINA DEL DIA A DIA D'EN K

En K i els altres nens del club venen després d'un dia de classe a passar 2 hores fent treball psicopedagògic centrat en el seu desenvolupament psicològic. El treball que fem amb ells és bàsicament rutines i estem sobretot treballant la comunicació i el llenguatge. Utilitzem llenguatge makaton, acompanyat de vocabulari i flashcards. Fins que no tenen interioritzada una fase no passem a la següent. Cada nen es diferent i en tenim que ja poden utilitzar les paraules per comunicar-se. El cas d'en K es diferent. Ell no parla. Emet sons de tant en tant intentant reproduir la paraula que jo li dic. També es posa les mans al cap i frega les seves dents amb forca fent un soroll un tant desagradable quan s'enfada. També es mou amunt i avall fent el so "i" quan no li agrada una cosa o quan es sent imponent quan no pot expressar el que li passa. Aquest hàbit l'estem deixant de banda i ara ja no ho fa tant com abans.


PAS 1: DEIXAR LA JAQUETA

En K arriba a classe, es dirigeix a mi i l'ajudo a treure's la jaqueta tot ensenyant-li la flashcard, dient verbalment l'acció i ell, amb la meva ajuda agafant-li la ma penja la jaqueta al seu lloc.

PAS 2: REGISTER

Un cop dins de classe busquem el seu nom en una caixa amb tots els altres noms dels nens i el posem en el suro on diu "register". A ell li agraden molt les lletres i el seu nom el coneix de seguida. No només coneix el seu sino reconeix tots els dels alumnes de la classe i els de les mestres. L'any passat li vaig ensenyar a construir frases amb un joc de flashcards i accions on havia de coincidir la paraula i la imatge. Se li dona molt bé el reconeixement de paraules.

PAS 3: ESCOLLIR ACTIVITATS

Cada alumne te la seva carpeta amb diferents activitats dins (flashcards amb el dibuix de l'activitat). També tenen cada un una columna feta amb belcro diferent on enganxen les activitats que escolleixen per fer. Algunes activitats ja se les troben escollides per nosaltres, son aquelles que preparem per treballar aquella setmana o mes. Entre mig hi han diferents espais on ells han d'escollir que volen fer i penjar-les per l'ordre que volen. Aquesta activitat ja la vam implementar l'any passat i tots ja saben com funciona. En el cas d'en K, a vegades es queda assegut davant la carpeta esperant que jo li obri i escollim activitats conjuntament. A vegades no les vol ni posar a la tira de belcro i soc jo la que li agafo la ma i ho fem junts.



PAS 4: DUR A TERME LES ACTIVITATS ESCOLLIDES

Aquí és quan sovint tenim problemes per canviar de l'activitat que han escollit ells a la que nosaltres diem. Entremig de totes les activitats hi ha una flashcard de lliure elecció. En aquest moment ells han d'escollir una activitat d'un racó en concret de l'aula i fer-ho de manera espontanea. Així també introduïm a la seva vida el concepte imprevisible, on trien alguna cosa que no ha estat planejada. 
Quan s'acaba cada activitat s'ha d'anar a la columna de belcro, agafar la flashcard de l'activitat acabada i dipositar-la en una bossa de plàstic on diu "finished". En el cas d'en K només coloca les activitats que jo he escollit, les seves mai les vol desenganxar del belcro i sempre he d'anar jo amb ell, agafant-li la ma i fent-ho els dos a la vegada tot dient "finished". En el seu cas, cada cop que esta fent alguna cosa amb el meu suport, es a dir, mig obligat, mai fixa la mirada en el que esta fent, sino que sempre te el cap i els ulls girats mirant cap un costat. En canvi, quan va per iniciativa seva si, mira amb deteniment el que esta fent i amb detall de fer-ho be. Un dia se li va caure la frlashcard acabada al terra quan l'estava posant dins la bossa de activitats acabades i molt a poc a poc es va ajupir a collir-la, i la va posar be al seu lloc. Crec que va ser dels pocs cops que l'he vist ajupint-se per iniciativa propia.

PAS 5: CARPET TIME

Abans de marxar a casa ens asseiem a l'estora (aquest moment es diu "carpet time") i escoltem una historia/conte. En aquest moment només tenim un nen que pot estar mirant el conte, els altres tenen el cap girat i no miren directament. A vegades sembla que no estiguin allà escoltant. Cada setmana és el mateix conte i son contes coneguts per a ells que ja hem anat treballant individualment. Quan estem amb tot el grup junt no acostumem a fer una activitat nova.
En K sempre esta atent tot i que no miri fixament a la imatge. Acostumo a fer-li preguntes quan explico un conte, per exemple li pregunto on està aquest animal, o això altre i ell sense mirar directament en cap moment la imatge, allarga el braç i ho assenyala. Tot i seguir tenint el cap girat i els ulls mirant a un altre costat, pot allargar el brac i assenyalar exactament allò que li pregunto. Ara ja pot centrar el cap i la mirada quan li demano tot dient: "eyes looking". 



PAS 6: TANCAMENT I COMIAT

Després del conte, es posa la ultima activitat a la bossa "finished" i tanquem la carpeta. Tornen a posar el seu nom a la caixa i es posen la jaqueta. Sovint agafen una peca de fruita per menjar al sortir. En K sempre agafa plàtan, i quan el bol de fruites encara el tenim guardat i no esta a l'entrada ell és l'únic que diu "na" tot reclamant el seu snack.

PLA DE TREBALL. PAC II.

1. BLOC 1. DEFINICIÓ DEL PROJECTE/ FONAMENTACIÓ TEÒRICA.

1.1. Títol del projecte
"Elaboració de materials per alumnes amb Autisme".

1.2. Descripció del tema del projecte

Al Regne Unit  al 1974, es va elaborar l'infore Warnock, que va ser el primer document oficial on es prenia com a referència oficial on es prenia com a referència el concepte de Necessitats Educatives Especials i la nova visió que això suposava en el tractament dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge.
Els alumnes amb NEE requereixen d'unes atencions més específiques, així com d'uns majors recursos i materials didàctics i educatius per aprendre.
La intervenció principal del projecte es farà al centre One World de Londres, especialistes en alumnes amb Autisme i altres dificultats d’aprenentatge (SEN) i dishabilitats. La idea principal  és crean uns materials adaptats per nens amb autisme que tenen dificultats per a comunicar-se, en especial un alumnes de 5 anys que es diu Kai Grant. El que es pretén amb aquest pla d'intervenció és realitzar uns materials adaptats per portar a terme una atenció individualitzada per aquests alumnes. El motiu és la manca de materials de suport per alumnes amb Autisme. Amb nous materials adients a cada cas els ajudarà tant en la seva conducta com en la seva formació.
Aquest projecte m'ha de donar la oportunitat de conèixer i aprofundir en l'elaboració dels materials, dels plans individualitzats, a conèixer les necessitats reals amb les que es troben els mestres dins de l'aula. També he escollit aquest tipus de projecte per la necessitat observada i per ajudar a la tasca educativa que porten a terme els mestres, creant un material adaptat per poder treballar de la millor manera les adaptacions i els plans individualitzats dels alumnes.
Els principals objectius serien que coneguin les lletres, sons i grafies i puguin treballar diferents temes que es tracten a l'aula amb una feina adaptada al seu nivell, mitjançant l'adquisició de vocabulari a través de pictogrames i d'un sistema més global, i que siguin alumnes més autònoms.
En el cas dels nens amb Autisme, es pretén fer un treball més organitzatiu, per tal de que se'ls hi pugui anticipar tot el que faran i això els hi creí menys ansietat, també la idea seria tractar la comunicació en el seu dia a dia.
He creat un annex on he establit les diverses fases que portaré a terme,  dividides en 25h cadascuna d'elles, on he indicat els objectius, destinataris, activitats/continguts, instruments i/o tècniques i avaluació per tal de establir una planificació més detallada del treball que portaré a terme durant el Pràcticum II per aconseguir els objectius plantejats.

1.3. Supòsits teòrics del projecte
Partim de l'enfocament constructivista de l'Ensenyament i l'aprenentatge CCEAE tenint en compte les intencions i objectius de l'educació escolar i la concepció interactiva de l'aprenentatge. Una fonamentació que recull aportacions de les principals teories que el conformen:
- Teoria genètica del desenvolupament intel·lectual.
- Teoria de l'assimilació.
- Teoria sociocultural.
- Comportaments afectius, relacionals i psicosocials del desenvolupament i de l'aprenentatge, i que Cèsar Coll va recollir totes aquestes fonts per fonamentar les fases de les lleis educatives actuals.
Totes aquestes aportacions de les principals teories ens proporcionen fonamentacions per a promoure canvis de millora en els diferents contextos mitjançant la participació activa de tots els seus components, per tal d'aconseguir una millora en la pràctica educativa.
Des d'una perspectiva sistèmica, el procés d'ensenyament- aprenentatge es basa en el triangle interactiu educatiu (Coll, 1994) conformat per: alumne- professor- continguts, tres elements bàsics per l'assoliment de l'aprenentatge dels alumnes.
És necessari tenir en compte una sèrie de requisits per aconseguir un aprenentatge significatiu (teoria d'Ausubel), es tracta de presentar uns continguts capaços de proporcionar la construcció del coneixement de l'alumne.
En la intervenció que portaré a terme serà molt important tenir present l'adequació dels continguts escolars a les característiques individuals dels alumnes (amb els quals em centraré, alumnes amb Autisme.
Des del Departament d'Orientació es treballa des del model col·laboratiu, el qual intenta donar resposta a la diversitat existent en les aules treballant conjuntament amb el tutor de l'alumne i l'equip directiu des de l'interior del centre i amb la mestra especialista (SENCO) i altres professionals.

1.4. Raons de la meva tria, interès i prospectiva
Les raons per les quals he decidit plantejar aquest projecte és degut a una necessitat de nou material adequat i adaptat per treballar tant a casa com a l'aula de suport, amb alumnes amb autisme.
També ho he escollit perquè m'interessa conèixer materials, tècniques i metodologies que es podrien fer servir per aquests nens. El que pretenc és que aquest discent en concret pugui comunicar-se d'una manera més autònoma, al seu ritme. Lo important del projecte és el fet de que el centre pugui utilitzar un material adequat per donar major suport a diversos alumnes que presentin autisme (i a un en concret), ja que portaré a terme materials diferents tenint en compte les diverses característiques que presenten els alumnes.

1.5. Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.
Els subjectes als quals estaria destinat el projecte seria a nens que tinguin autisme, que actualment en el centre hi ha uns 9 casos, dels quals em centraré en un en concret, un nen de 5 anys, en K, que NO es comunica oralment ni gestualment. Tot i centrar-me en el seu cas en concret, molts dels materials que tinc pensat crear podran fàcilment servir d’utilitat per a altres d’aquests alumnes amb autisme, doncs la base de les meves activitats partira des d’un nivell molt bàsic.
Els materials que crearia per aquest alumne, els portaria a terme en col·laboració amb els especialistes del departament d'orientació per conèixer més directament les necessitats educatives que planteja aquest alumne i treballar correctament les adaptacions a través dels plan individualitzat.
He plantejat aquest projecte perquè considero que ajudarà bastant als docents a l'hora de comunicar-se, tractar i formar a aquest alumne, i que aquest pugui comunicar-se i treballar de forma més autònoma, que  la seva formació sigui més adaptada i s'arribi a treballar adequadament les seves necessitats. També ajudarà en el dia a dia d’aquest alumne i sobretot en la comunicació amb altres persones com familiars o altres mestres.

1.6. Bibliografia.
- Coll, C., Barberà, E. i Onrubia, J. (2000). La atención de la diversidad en las prácticas de la educación. Infancia y aprendizaje, 90 111-132.
- Monereo, C. i Castelló, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Como incorporarlas a la práctica educativa. Barcelona: Edebé.
- Fernández, Mª.C., Lledó, A., Grau, S. La detección y atención educativa en los trastornos generalizados del desarrollo: Autismo y síndrome de Asperger.  Editorial: Club Universitario.
- Greenspan, I. Stanley.(2008). Comprender el autismo. Barcelona. Editorial: RBA.
- Stanton, M. (2002). Convivir con el autismo: una orientación para padres y educadores. Barcelona. Editorial: Paidós.

Webgrafia

BLOC 2. PROPOSTA METODOLÒGICA

Fase1: Conèixer la demanda                               Data: 02/10/2017         Hores:25

Objectius:
- Conèixer una mica més a l’alumne al qual va destinada aquesta intervenció.
-Establir un horari per observar i tenir més contacte amb en K.
- Mantenir contacte directe amb els familiars del nen com amb els professionals que treballen amb ell per tal de conèixer les problemàtiques i necessitats amb les que es troben.
- Programar les sessions d'observació a l'aula.

Destinataris:
- Alumne amb autisme al centre One World de Londres..
- El material realitzat estarà pensat pels familiars, professionals i OFSTED.

Activitats/Continguts:
- Participar en les observacions.
-Participar en les reunions amb els familiars i professionals del centre i professionals externs com la psicòloga.

Instruments/Tècniques:
- Entrevistes amb familiars i professionals (SEN Teachers).
- Observació i avaluació inicial de l’alumne.
- Diari de cada una de les sessions.
- Analitzar detalladament les necessitats educatives existents.
- Organitzar les entrevistes i observacions.


Avaluació:
Valoració general sobre la tasca feta i la informació obtinguda en relació a les entrevistes i les observacions portades a terme.

FASE 2: Inici creació dels materials                      Data: 30/10/2017           Hores:25

Objectius:
- Aprofitar els materials del curs anterior (Practicum I) i crear nous materials.
-Observar les actuacions que guien la pràctica docent de cadascun dels professionals i en especial el meu tutor.
- Fer proves dels materials elaborats amb en Kai i amb els altres alumnes per saber si són adequats a les seves necessitats.
- Treballar la comunicació.
Destinataris:
En Kai com a cas particular i els altres alumnes en casos concrets.

Activitats i continguts:
- Organitzar les sessions amb els professionals, en K i els altres alumnes.
- Organització del material per temàtiques i necessitats.
- Portar al dia el diari de camp.
- Reunions amb el tutor i amb els professionals del centre i també professionals externs.


Instruments i/o tècniques:
- Mètode global.
- Utilitzar Makaton signs per comunicar-se.
- Mètode flashcards.
- Sistema spc - sistema pictogràfic de comunicació.
- Consulta i ús de la bibliografia.


Avaluació:
- En K treballa millor a partir de la utilització del Makaton? I amb les flashcards? I els altres alumnes?
- Modificaria les meves actuacions?
- Són útils els mètodes plantejats, en la meva intervenció educativa?
- Coses a millorar?
En aquest punt, el que m'interessa avaluar és la tasca que estic portant a terme i si els materials son els adequats per l'aprenentatge del nen.

FASE 3: Elaboració i presentació dels materials         Data 06/11/2017    Hores: 25

Objectius:
- Aplicar els materials a l'aula.
- Modificar plans individualitzats.
- Observar l'evolució d’en K i dels altres alumnes.
- Observar i valorar la utilitzat dels materials.


Activitats i continguts:
- Reunions periòdiques amb professionals interns i externs, familiars i tutor de pràctiques.
- Observació del progrés dels alumnes.
- Avaluació contínua i final del projecte.
- Modificació dels materials realitzats en cas de necessitat.


Instruments i/o tècniques:
- Entrevistes.
- Observacions.
- Diari de camp.
- Qüestionari de satisfacció.
- Avaluació del progrés d’en K i dels altres nens.


Avaluació:
- S'han adquirit els objectius plantejats?
-L’alumne objecte de la intervenció psicopedagògica ha adquirit nous coneixements o ha millorat els que tenien gràcies als nous materials i les noves adaptacions? I els altres nens?
- Aquest alumne ha millorat la seva comunicació amb els altres?
- Els pares i familiars valoren positivament els nous materials?
- Opinió i valoració per part del centre sobre la feina portada a terme.