L'Autisme

Psiquiatra austríac, nascut el 13 de juny de 1896.

És una de les figures més representatives en quant a l’autisme infantil, va ser el primer metge en identificar l’autisme com a síndrome, i així es va reconèixer com a una entitat.A més a més d’identificar l’autisme com a entitat individual, també el va descriure i això va obrir una gran quantitat de portes.

Kanner, va estudiar les histories d’onze nens, i per tal de realitzar el seu estudi, va separar a aquells nens que tenien alguna conducta que al metge li semblava insòlita i a la vegada es donava en la majoria dels nens que s’estudiaven.
Va observar que la majoria patien una incapacitat a l’hora de comunicar-se mitjançat el llenguatge, molt bona memòria mecànica, una obsessió per que tot es mantingui igual, ignorància davant les altres persones, una gran monotonia a l’hora de realitzar qualsevol activitat, entre d’altres.
A partir d’aquest estudi, al 1943, va realitzar una publicació, en la qual reconeixia l’autisme com a síndrome;

“Desde 1938, han llegado a nuestro conocimiento algunos niños cuyo estado difiere de forma tan notable y única de cualquier otro caso conocido, que cada caso merece – y espero que un día llegue a recibir- una detallada consideración de sus fascinantes peculiaridades… Pero incluso un rápido repaso de este material hace inevitable la aparición de un número de características esenciales que son comunes. Estas características forman un síndrome único, no señalado hasta el momento, que parece ser bastante raro y que, sin embargo, es posible que sea más frecuente de lo que indica el escaso número de casos observados. Es muy posible que algunos de estos niños hayan sido considerados débiles mentales o esquizofrénicos.”

Defensava que la causa podia ser una anomalia en els pares, és a dir ells va descriure als pares dels nens com obsessius, freds, distants, formals, etc. Suportava el punt de vista, que creia que el problema dels nens no era causat per l’entorn creat per els pares, sinó que era un trastorn heretat.
Pensava que la deficiència més important en els nens autistes, consistia en una anomalia en el desenvolupament emocional, ja que creia que els nens naixien sense la capacitat d’establir contacte afectiu amb els altres, o simplement perdien aquesta capacitat.