Dilluns 23/10/2017
Els principis de setmana no agraden a ningú, i un nen amb autisme no és tant diferent. En K sempre ve girat i molest els dilluns. La seva expressió facial no canvia pero els gestos el delaten. Les espatlles molt caigudes i va arrossegant els peus com si les sabates li anessin 2 números grans.
Avui no volia ni treure's la jaqueta i l'he hagut d'ajudar.
El seu nom l'he posat jo al suro. Per escollir les activitats hem fet com sempre, jo agafo la seva ma i els dos junts escollim una activitat i és ell el que acostuma a agafar la fitxa. Avui he hagut de ser jo la que agafava la fitxa perquè ell no volia.
En el contacte visual he hagut de ser pesada i tornar-li a posar les mans al costat dels ulls per tal que focalitzes amb allo que estava fent. A vegades no em sentia, no volia escoltar les indicacions que li donava com les que li agraden a ell de tocar-se el cap o els peus, espatlles, etc.
En el moment de descobrir que hi ha dins la caixa semblava mes interessat pero al cap de res s'ha aixecat i ha anat a mirar per la finestra.
Personalment hi ha dies on no només no veig que avancem sinó que sembla que retrocedim. A vegades marxo a casa desmotivada al no veure resultats. Ja m'ho diu el SENCO, em cal paciencia, diu que a ell li passava el mateix, que ja n'aprendré.
Dimarts 24/10/2017
Avui en K no ha vingut a la sessió i he estat de reforç a un altre alumne. L'he trobat a faltar.
Aquest altre nen és més afectiu i abraça a tothom, li agrada seure molt a prop teu en tot moment i li agrada el contacte físic. Sempre va a tot arreu amb un peluix, no sempre es el mateix pero no el deixa per res i tampoc deixa que ningú el toqui. Quan esta davant alguna activitat nova es posa nervios a olorar i acariciar el peluix: és el seu comfort, així aconsegueix calmar-se.
Ha estat interessant treballar tant d'aprop amb ell perque de seguida ha volgut interactuar amb mi i ensenyar-me el seu llibre personal. Els pares acaben de tenir una nena i deu ser molt dificil per a ell pair tots els canvis a casa.
Dimecres 25/10/2017
Avui en K tampoc ha vingut. Ja només penso en tota la feina feta fins ara i ell sense venir. Tinc la sensació que ho haurà oblidat. Cada dia és diferent però sense ell a classe sembla com si no puc tirar endavant. El SENCO ja em coneix, ja sap que m'atabala no tenir en K allà amb mi i m'ha donat feina a fer. He estat plastificant els nous recursos i he agafat una idea pel K. Un dels altres nens té les seves flashcards amb la imatge i una textura que ho relaciona. Crearé les mateixes amb diferents textures per en K, que a ell sempre el fascina les textures i els materials diferents. Així doncs al final he estat enfeinada buscant diferents materials per a combinar. Ara esperant a ensenyar-li.
Dijous 26/10/2017
Quan l'he vist no he pogut evitar abraçar-lo. Ell no ha fet cap gest diferent, seguia amb la seva cara d'indiferencia com sempre. Aquest cop l'he volgut ajudar amb la jaqueta i no s'ha deixat, ho ha fet tot sol. M'ha sorprès perquè quan falta uns dies acostuma a estar mes lent i sembla com si hagi oblidat el que fem però aquest cop no. Amb el seu nom i les altres activitats he tingut que ajudar-lo com sempre pero he estat contenta de veure un petit avenç en el seu desenvolupament.
Després li he ensenyat una flashcard amb uns clips al damunt i li he dit el nom "playground". S'ha quedat tocant i jugant amb els clips mentre jo repetia el nom. Ho he fet amb un altre objecte només, els vull introduir poc a poc per tal que els recordi bé i per veure si té sentit per a ell o no. Avui no veure el resultat, he d'estar fent el mateix uns quants dies abans d'introduir res més. Abans de sortir al pati li tornaré a repetir.
Divendres 27/10/2017
Seguim amb la mateixa rutina de sempre. Aquest cop ha estat ell que ha agafat els clips mentre mirava cap a fora. Crec que volia sortir al pati i que comença a trobar sentit al que estem fent.
Avui hem tingut els tubs de colors i tots s'han quedat meravellats com sempre. En un altre racó hem posar arròs de diferents colors per tocar i han estat ben distrets.
L'ensurt ens l'hem endut tots quan ha sonat l'alarma d'incendis i hem hagut de baixar al pati. No els agrada gens allò nou i d'imprevist. En K m'ha agafat la ma molt fort i amb l'altre es tapava les orelles. Un altre alumne no volia caminar i la mestra l'ha hagut de dur a coll. Un altre xisclava molt fort mentre plorava. N'hi havia un que reia plorant. Ha estat molt desagradable i ens ha destarotat tota la sessió. Un cop a dalt altre cop no hem pogut pas tornar a la normalitat. Hem segut tots a la estora i hem llegit un conte. En K no ha deixat de treure's la ma de l'orella en tota la resta d'estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada