divendres, 28 d’abril del 2017

17ª SESSIÓ. NOU CAS DE SONS I PORS NOCTURNS.

Assistents: Pares de l’alumne, Psicopedagoga de primària (SENCO), mestra tutora de l’alumne i jo mateixa.
Motiu: seguiment del cas.
Desenvolupament:
Avui he assistit a una reunió amb la SENCO de primària per poder veure altres casos i actuacions diferents. Es tracta d’un alumne de 9 anys que ja feia uns cinc anys que els pares patien d’ansietat i malestar per culpa del mal dormir que els provocava la fòbia a la foscor del seu fill. Cal dir que van proposar treballar bàsicament amb la mare que era la persona qui passava més hores amb el nen. A ell el van veure 6 sessions intercalades amb la mare on se li proposaven exercicis tranquils d’autoconfiança general i de proves de resistència a la foscor on se li donaven uns premis per part dels pares, premis sempre de reforç emocional. Amb la mare, es va treballar estratègies de reforç envers el fill i d’humor en la situació de por. També es va ensenyar a complementar els autoregistres i les proves i experiments a fer ells i el fill envers els sorolls i la foscor.
Tan la mare com el nen i la família en general, estaven molt motivats i predisposats a col.laborar i a solucionar el problema i
Sintesi de l’entrevista:
S’ha aconseguit l’eliminació total de la fòbia i dels problemes del son. En aquesta sessió s’ha donat per tancat el tema i es dóna d’alta terapéutica a l’alumne. La mare ha comentat: “sembla imposible que amb tant poques sessions haguem eliminat el problema que feia tants anys que arrossegàven”. Realment ha estat un mes molt intens i profitos segons han explicat.

UN ALTRE CAS DE POR
La SENCO de primària m’ha explicat un altre cas en el que està treballant amb una nena de 11 anys sobre el tema de la por a la mort i a les malalties. El motiu de demanda dels pares va ser pel fet que des que va morir l’avi de la nena es mostra trista i angoixada. A més, el pare d’aquesta pateix d'epil·lèpsia. Es va fer una valoració de la nena mitjançant diferents proves estadarditzades i amb entrevista semiestructurada, tot avaluant si existeix simptomatologia depressiva o ansiosa. No s'obtenen resultats significatius en aquest aspecte.

En les següents sessions, es tractarà la vivència del seu dol  i les pors envers la malaltia del pare mitjançant la reestructuració cognitiva. Amb això s’espera que la nena sigui capaç d'entendre i viure la mort i la malaltia de manera natural i sense els símptomes d'angoixa que presenta. Els pares comenten que hi ha una millora important en l'estat emocional de la seva filla. Així doncs, es decideix conjuntament amb aquests, donar l'alta terapèutica a la Maria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada