19ª SESSIÓ. CAS 1. FENT US DE LES FLASHCARDS

Objectius de la sessió: 

• Reconèixer les rutines diàries mitjançant les flashcards.
• Utilització de flashcards pels diferents moments del dia.
• Reconèixer els sentiments utilitzant les flashcards.
• Poder-se comunicar mitjançant flashcards.

Descripció del context:

He anat a la classe dels Runners a observar a l’alumne del cas 1. La meva feina és anar cada setmana un parell de cops a analitzar les seves accions i ajudar a la mestra que treballa amb ell en les activitats rutinàries que està aprenent i interioritzant.
Va passar unes setmanes de vacances amb la família i per això no he parlat tant d'ell. La setmana passada, amb l'ajuda d'una altra mestra i jo, vam estar aprenent a fer servir les flashcards per comunicar quan vol alguna cosa i també per identificar els seus sentiments.

Ja fa setmanes que van començar a utilizant les flashcards per descriure l’activitat que vindria a continuació, així com les activitats que l’alumne fa al llarg del dia. Avui quan el nen ha arribat a classe, el primer que ha fet ha estat anar al seu llibre amb totes les flashcards i planejar el seu dia posant les diferents accions que faria per ordre. Sense mirar als ulls de la mestra ni dir res, quan ha acabat li ha entregat el llibre amb la feina feta volent dir aquí ho tens, això és el que farem avui. Llavors m’han cridat a mi perquè li fes l’observació doncs jo he ajudat en l’elaboració del seu quadern i aquestes flashcards.

Quan he arribat a la classe l’he saludat com sempre, acostant-me a ell i posant les meves mans al costat dels seus ulls per aconseguir que enfoqui la seva mirada cap a mi (contacte visual). Un cop m’ha dirigit la mirada he anat a agafar el seu llibre. M’he assegut al seu costat per assegurar que ell sabes que jo estava allà i he canviat una de les flashcards d’ordre, he deixat el llibre allà i m’he apartat. Quan jo m’he apartat el que ha fe és tornar a posar les flashcards amb l’odre que estaven abans i ha seguit com si res agrupant piles de blocs per colors. Seguidament he fet el mateix, desordenar dues flashcards aquest cop, i ell les ha tornat a endreçar quan jo m’allunyava. Així ho he fet cinc cops. A la sisena vegada que m’he acostat per canviar-ho, quan he anat a obrir el seu llibre ell ha posat les mans a sobre tancant el llibre de cop, m’ha posat les mans a la cara per assegurar-se que el mirava i amb total contacte visual m’ha dit “no pepiu!” (volent dir no thank you, que és el que acostumem a dir quan un nen fa alguna cosa que no està bé). Jo li he dit: “sorry, its ok, no more”. He estat el dia a la seva classe I he anat observant que quan s’acabava una activitat el primer que feia era anar al seu llibre I treure-la de la llista d’avui.

Ha estat molt interessant veure com és el seu dia. Quan demana aigua ensenya la flashcard de l’aigua, quan li han posat el dinar sense canviar la seva expressió ni mirar a ningú ha posat damunt la taula i al costat del plat una cara d’enfadat del recull de les seves expressions volent dir que no li agrada el menjar… Al final del dia, quan ha vingut la mare a buscar-lo, ha tret la flashcard de casa i m’ha donat el llibre a mi. Normalment el deixa a la seva capsa però avui me l’ha donat a mi. Quan se m’ha apropat per donar-me el llibre (sense contacte visual) jo l’he apropat a mi, li he posat les mans al costat dels ulls (contacte visual) i li he dit “bye, see you tomorrow”. M’ha mirat i ha marxat amb la mare.

Avaluació:

Considero que cada cop està aprenent com expressar el que sent i que també intenta comunicar-se amb els altres a la seva manera. El que necessita és alguna persona al seu costat tot el dia per ajudar en aquest procés. El fe és que com la família no vol acceptar el que passa, l’escola no pot donar cap ajuda extra sense el seu consentiment.

Conclusió personal:

Estic molt contenta de la sessió d’avui. Crec que s’ha d’intentar establir un vincle amb aquest nen per tal de fer sortir de dintre seu el que pensa i el que necessita. Quan pugui intentaré tornar a la seva classe per prova altres activitats.