CONCLUSIONS FINALS

Aquestes pràctiques 1 m’han servit per seguir i conèixer el dia a dia d’una psicopedagoga. A més de presenciar les seves diverses reunions amb les mestres i amb els pares, he pogut ajudar-la en dos dels seus casos aportant noves activitats i recursos per ajudar als dos alumnes amb necessitats educatives especials.

El canvi de país ha estat important i molt interessant pel fet que he pogut fer una total immersió en la seva barreja de diferents cultures, costums i maneres de fer. Realment no saps com es viu fora fins que hi ets. T’ho poden explicar, però no hi ha res com viure-ho. Aquest ha estat el primer aspecte enriquidor per a mi, doncs m’he pogut anar omplint de noves maneres de fer i de treballar per així poder-ho incloure en el meu bagatge professional i també personal. És ben cert que si volem, mai deixem de créixer.

Quan vaig començar les meves pràctiques em pensava que el meu treball seria més aviat passiu, doncs volia observar sobretot per aprendre dels altres professionals amb els que he treballat. Però la meva sorpresa va ser que de seguida se’m va oferir la possibilitat de formar part d’aquest equip i contribuir en el desenvolupament d’activitats pel nen autista al que estava fent el seguiment. No només he estat present a les reunions amb els seus pares sinó que de cara al curs vinent segurament seré jo la seva tutora fent d’aquesta manera molt més fàcil el seguiment i l’ajuda psicopedagògica que necessita. Estic molt contenta de la valoració positiva que ha fet la família del meu treball amb el seu fill un cop han acceptat que necessita ajuda per part d’altres professionals que no només dels mestres tutors.

Aquí a Gran Bretanya el que realment consideren per damunt de tot és l’experiència a la feina, és a dir, per a ells és més important haver treballat abans amb alumnes amb discapacitats que tenir la llicenciatura en Mestra d’Educació Especial. La pena amb la que m’he trobat és que molt pocs mestres volen treballar amb alumnes amb dificultats i som els mestres nouvinguts (de fora del país)  als que ofereixen aquestes feines. Per aquest motiu em vaig trobar treballant amb un nen autista de 7 anys en el primer mes que vaig aterrar aquí. A la primera vaig acceptar la feina, doncs em semblava molt enriquidor i nou aquesta oportunitat que se m’estava donant. Després de passar sis mesos amb aquest alumne i amb les mestres que l’acompanyaven, aprenent i entenent el seu món i allò que l’envoltava i coneixent altres alumnes autistes, se’m va acabar la suplència i vaig anar a parar a l’escola on estic ara. D’entrada vaig començar com a mestra, però el meu rol de futura psicopedagoga va entrar ràpidament en joc en veure l’experiència que tenia amb aquests alumnes amb autisme.

Per mi ha estat una oportunitat única que m’ha servit per viure des de dins aquest paper i per poder formar part d’un equip de professionals que m’han ajudat a enriquir-me tant personal com professionalment. Ha estat un procés que continuarà el curs vinent amb el seguiment d’aquest mateix alumne amb autisme, fent el seu pla de treball dins l’aula ordinària, ajudant a la família i al mateix nen amb el seu desenvolupament personal i intel·lectual.