Cal parlar amb propietat i saber distingir entre...
El llenguatge espontani (que són els conceptes o paraules, generades per el parlant) i el llenguatge ecolàlic (que són aquelles paraules que repeteix o copia d’altres persones).
La major part dels nens autistes utilitzen molt el llenguatge ecolàlic, que és normal durant els primers anys de vida dels infant, però aquest no es dona únicament durant la primera etapa de la vida. Repeteixen aquelles paraules, d’una manera exacta inclús amb accent, que ells associen amb les ocasions en les quals els seus desitjos es van realitzar satisfactòriament.
Encara que també hi ha molts nens autistes que deixen de banda l’ecolàlia, i utilitzen elllenguatge espontani, fàcilment reconegut pel gran esforç amb el que realitzen certs cometaris, i la immaduresa d’aquests.
És molt difícil determinar quin llenguatge utilitza l’infant, ja que pot utilitzar certs conceptes en un context adequat, i crea confusió, però a l’hora de determinar la capacitat de llenguatge, o el grau de desenvolupament d’aquest, és molt important distingir entre aquest dos termes.
Segons Ingram (1959), els problemes de llenguatge, no únicament en els nens autistes, sinó en tota la població, es basen en algun d’aquests punts;
1-Problemes de comprensió del llenguatge
2-Una dificultat per tal de relacionar les paraules amb els seus símbols, per poder comprendre el significat.
3-Problemes en l’expressió del llenguatge.
4-Dificultats a l’hora d’articular les paraules d’una forma adequada, que pot succeir degut a una anomalia que afecta al cervell, als nervis motors, etc.
Per tant una manca, o desordre en el llenguatge es degut a algun d’aquests aspectes, però pot donar-se a tota la població. Per tant per realitzar un diagnòstic dels problemes lingüístics s’ha d’identificar la causa, és a dir quins d’aquests 4 aspectes estan afectats, i quins no ho estan.
En quant a la comunicació estan inclosos tant l’ús de la llengua com el de la comunicació no verbal, l’orientació, expressió facial, mirada, contacte visual, etc. Hi ha una estreta relació entre la comunicació no verbal simbòlica i la concreta, per exemple si un nen aparta violentament a algú, és tracta de una comunicació concreta.
Els nens autistes, aquells que es veuen més afectats, utilitzen únicament la comunicació concreta, cosa que representa una deficiència en l’àrea de la comunicació. Durant els primers anys de vida, no es manifesta cap tipus d’emoció mitjançant els sons, i els pares tenen dificultats per interpretar allò que reclamen els nens.
Els nens autistes, són capaços de mostrar expressions facials, riure, plor, por, etc, però d’una manera diferent que els altres nens, ja que els infants amb autisme no expressen els sentiments d’una manera subtil, sinó que manifesten els límits de les emocions.
Per això la majoria dels infant amb autisme, encara que facin grans progressos, han d’aprendre de memòria les regles de conducta no verbal, ja que és extremadament difícil desenvolupar-les.
Per tant la majoria dels nens autistes, a l’hora de comunicar-se no utilitzen expressions facials, no gesticulen, ni amb les mans ni amb el cos, a més a més es caracteritzen per utilitzar un volum i una entonació que destaca per sobre de la resta.
Tenen una comprensió no verbal, molt limitada, sobretot en la comprensió de lesexpressions facials, aquest aspecte es desenvolupa molt lentament, a vegades arriba a ser inexistent, fins al punt en el que amb el pas del temps aprenen el significat de certs moviments expressius, sempre que estiguin acompanyats de l’entonació apropiada. Amb el pas del temps aquells nens que han après el significat de certs moviments expressius, comencen a estudiar el rostre o les expressions facials del seu entorn, amb la finalitat de descobrir l’estat d’ànim d’aquells que l’envolten.
Encara que es donin certs progressos en quant a la comprensió de la comunicació no verbal, sempre tindran dificultats per tal d’arribar a comprendre-la del tot, això originarà una manca de comunicació amb el seu entorn.
Entre els nens autistes més afectats, hi ha alguns que no posseeixen la capacitat de comprendre o utilitzar símbols, per exemple no són capaços d’agrupar objectes segons el seu color, forma, etc.
Aquells nens que tenen ecolàlia, són capaços d’emmagatzemar sons de certes paraules i desprès quan reben un estímul, associat a aquell so o paraula, són capaços de reproduir-lo, encara que sense una comprensió molt clara d’allò que diuen.
També trobem els casos dels nens autistes, menys afectats, que sí que tenen la capacitat de compondre i utilitzar símbols, encara que ben bé totes les persones que pateixen autisme tendeixen a ser limitats, concrets i poc eficients, tant en l’ús com en la comprensió de les paraules .
